Col·leccionant retalls

Fa un temps que vaig sentir a parlar d’un nou fenomen d’aquests que apareixen cada dos per tres en el ja nostrat Món 2.0. Pel que veia, el nou servei, després de portar en funcionament uns anys, de sobte havia començat a arrasar entre el públic nord-americà i el tema començava a creuar l’Atlàntic. Una de les seves utilitats més comentades i promocionades era la de preparar una boda, llavors, com és que l’estava fent servir tothom?

La droperia crida la droperia

A rel de l’article d’ahir sobre VLC Remote, vaig posar-me a buscar altres possibles aplicacions per fer sevir l’iPhone com a comandament a distància. Malauradament, l’aplicació que més m’interessava, aquella per fer poder fer servir l’Spotify era de pagament, però en vaig trobar una altra de curiosa i de molt més amples possibilitats.

VLC sense moure’s del sofa

Quan estic a Barcelona, tant pel·lícules com sèries les veig al monitor de l’ordinador, que és prou gran per aquests afers, ajagut còmodament al meu sofà. Abans, però, tenia l’inconvenient que si volia modificar el volum, o passar el capítol sense haver-me d’esperar a llegir els crèdits, m’havia d’aixecar (i tots sabem que quan has agafat la postura bona, és un incordi!). Per això considero VLC Remote una aplicació imprescindible al meu iPhone.

Etiquetatge

Quan penso en el funcionament del bloc, sempre hi ha un moment en que em dedico a donar-li tombs al fet de la seva incorrecta indexació. Des de sempre, m’he dedicat simplement a tindre un índex de categories on vaig guardant els diferents articles, però sovint penso que no és una manera eficient de fer-ho de cara a ser trobat en els cercadors, i penso si no hauria de començar a posar etiquetes als articles.

Una altra manera de fer servir Reader

Comentava fa temps amb Marcusen sobre l’us del lector de noticies com aquest s’anava inflant a mesura que afegíem nous blocs i feeds que seguir. Personalment, no acostumo a consultar la meva conta de Google Reader al llarg del cap de setmana, cosa que fa que quan arriba diumenge a la nit o dilluns a la tarda, em trobi amb aquell indicador de +1000 articles sense llegir. Però no tot és per llegir!

Destinant espai al monitor

Quan faig servir el PC, potser pel costum dels anys, tinc força controlat la gestió de finestres i el moure’m entre elles, i val a dir que per norma les acostumo a tindre totes maximitzades. En canvi, a l’hora de fer servir el Mac, em costa més, i és en molta part per no disposar del botó de maximitzar. Però ara fa poc he trobat la solució a la meva malaptesa, em va bé tant per Mac com per PC i es diu Divvy.

Optimitzant l’us de Flinkin

Fa uns dies us parlava d’un nou servei, creat a Catalunya, anomenat Flinkin que em serveix per anar arxivant totes aquelles pàgines webs, articles, etc. que crec que val la pena tenir controlades sense haver de sobrecarregar la secció de preferits del meu navegador. Val a dir que cada dia el faig servir amb més naturalitat i més sovint.

Aturant el temps

Per raons acadèmiques em vaig veure l’altre dia obligat amb la necessitat de fer servir cert programa estadístic que ja havia fet servir en altres ocasions, però a l’hora d’anar a instal·lar la versió que fa anys que tenia, em va començar a donar problemes perquè la llicència havia caducat i no es podia fer servir. I ara que feia?

Fent dissabte al PC

Com a usuari compulsiu de l’ordinador, em trobo molt i molt sovint instal·lant i desinstal·lant programes, per provar i remenar buscant aquells que s’adapten millor a les meves necessitats. Això provoca que en poc temps arribis a tenir molts programes instal·lats que no faràs servir i a llarg termini et trobis amb tots aquells que ja no fas servir.

Endreçant els enllaços

Fa temps que el Marcusen em parla de les bondats d’un servei com era Delicious, una web que oferia el servei d’anar-te desant els enllaços que desitjaves i etiquetar-los de manera que estiguessin ben organitzats en cas de necessitat. Soc sincer: mai em vaig interessar gaire per aquest servei, doncs no em feia falta.