Començar un Bloc

Començar un bloc, allò que es diu començar, és difícil. Hi han tants entrebancs com un es pugui posar per, finalment, no haver fet res de bo. I és molt comú que en aquest inici ple de grans expectatives, sigui on es quedin un munt de grans idees i propòsits blocaires.
Pensava en això després de llegir la pàgina de La Parejita, l’excel·lent obra de Manel Fontdevila que fa anys que es publica a elJueves, i vaig pensar que no ho podia haver explicat millor, com tantes altres coses. Així que us deixo amb les paraules i les vinyetes d’un mestre.

Patomas

Fa ja un parell de setmanes, passejant-me pels brocanters de Reus i fent el tafaner per les parades de llibres sense gaires esmes de comprar res, vaig anar veient com en moltes d’aquestes tenien números desparionats de l’antiga edició de Don Miki, recull d’historietes amb els personatges de Disney Miki, Donald i els seus respectius amics. I entre tots vaig distingir un que va haver de ser meu, era un especial dedicat a Patomas.

Desde la nova taula

Aquest dissabte passat entre el meu pare i un amic van muntar, després d’un any i mig més o menys d’haver estat ideada, la taula que havia d’anar a l’estudi de casa meva, una taula sense potes encastada contra les parets i envoltada per prestatgeries. I puc dir ben content que aquestes línies ja les escric amb l’ordinador sobre ella!

El Invierno del Dibujante

Jo estava fent cua a l’espai de l’editorial Astiberri perquè Santiago García i Pepo Pérez em signessin els meus exemplars de El Vecino, quan al costat d’ells va asseure un un noi que després de saludar-los, va seure’s a la seva cadira, va treure la funda tamany VHS de la pel·lícula Holocausto Caníbal que feia servir com a estoig pels estris de dibuixar i es va disposar a començar a firmar exemplars i dibuixos als aficionats que l’esperaven. Era Paco Roca.

Posant ordre a les prestatgeries

Portar una col·lecció de manga, còmics i llibres des de fa tants anys, combinat a tindre en aquests moments uns tres punts de residència (i fa poc en contava quatre!), fa que cada cop sigui més freqüent oblidar quins llibres tens, quins números et falten d’aquella col·lecció que vas deixar a mitges fa uns anys, etc. i comences a caure en comprar exemplars repetits, no comprar per inseguretat…
Per això sempre he buscat una eina que em solucionés tots aquests maldecaps, i crec que de moment l’he trobada.

Zits

De tires còmiques n’hi han i han hagut milers, i més de fa un temps amb l’aparició dels webcòmics. De totes elles, algunes com Mafalda, Peanuts, Calvin & Hobbes o Garfield (encara serialitzant-se) són ja part de la història del còmic i mundialment conegudes, amb publicació en milers de diaris i recopilacions que s’editen i reediten any rera any.
Personalment, però, crec que la millor tira còmica que he llegit mai és creada per Jerry Scott i Jim Borgman i que porta per nom Zits.