Archive for the 'Cuina' Category

De calçotada

3 Abril, 2012

Tot i que ara ja sembla que es va acabant l’època de les calçotades, aquest diumenge vaig assistir a la primera en el que portem d’any. I no és per falta de ganes i gana, però any rera any resulta cada cop més més complicat poder lligar les agendes de més de vint persones en el meu entorn, però finalment, quan ens reunim, el resultat sempre és una jornada fabulosa! Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El Secret

26 Març, 2012

Mentre m’acabava un tall d’entranyes, davant meu m’esperava un bon tall de colita de cuadril farcida amb pebrots, formatge i bacó, tota ella regalimada de ximixurri. Una autèntica luxúria gastronòmica. Quan ja en portava la meitat li he preguntat al mestre que ens ha preparat aquest espectacular asado uruguayo, el Cacho, si hi havia algun secret per preparar-lo, i ell m’ha contestat que cap ni un. Però jo si que he vist quin era. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ens agrada cuinar?

22 Març, 2012

Ja fa uns dimecres que, aprofitant la secció que setmanalment dedica el diari Ara a la lectura, em fixo en el rànquing dels llibres més venuts tant en català com en castellà i miro de constatar un fet que em va cridar l’atenció fa un temps. I des que m’ho miro que no ha fallat encara, i és que dels cinc llibres més venuts de no ficció en castellà, sempre tres són de cuina. Un 60%! Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mirant com cuina Jamie Oliver

1 Abril, 2011

Fa uns dies buscava per internet una recepta per fer amb patates, i vaig anar a petar a un vídeo de YouTube protagonitzat per un anglès amb fort accent que, vestit amb una sudadera i un barret de llana, m’explicava com fer una amanida de patates ràpida i ben senzillament, i que feia un goig brutal. Aquest personatge era Jamie Oliver, i jo acabava de trobar un cuiner que em motivava! Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Canelons

30 Desembre, 2010

Quan era petit i anava amb els meus pares a un restaurant, recordo que sempre em demanava més o menys el mateix: Canelons de primer i Bistec amb patates de segón. Aquesta obsessió per demanar sempre el mateix apat, va començar a preocupar als meus pares, que van començar a recomanar-me que demanés altres coses, i des d’aqui els ho agraeixo!
Però va tenir un efecte curiós i contradictori en mi: de sobte vaig deixar de menjar canelons i de demanar-los als restaurants, com si fos un trauma de nen gordo menja-canelons. Llegeix la resta d’aquesta entrada »