Començar un Bloc

Començar un bloc, allò que es diu començar, és difícil. Hi han tants entrebancs com un es pugui posar per, finalment, no haver fet res de bo. I és molt comú que en aquest inici ple de grans expectatives, sigui on es quedin un munt de grans idees i propòsits blocaires.
Pensava en això després de llegir la pàgina de La Parejita, l’excel·lent obra de Manel Fontdevila que fa anys que es publica a elJueves, i vaig pensar que no ho podia haver explicat millor, com tantes altres coses. Així que us deixo amb les paraules i les vinyetes d’un mestre.

Misteri

Abans de ser el mundialment conegut Dr. Gergory House, l’actor que l’interpreta, Hugh Laurie, ens havia ofert moments delirants interpretant al Princep Regent a Black Adder (L’Escurçó Negre, 1982-1988) i amb un programa que compartia amb Stephen Fry, un altre reconegut actor britànic, anomenat A bit of Fry & Laurie (1987-1995). Dins aquest programa, Hugh ens va oferir amb una peça musical que encara avui em fa riure: Mystery.

Sopar per a un

Avui, no em pregunteu per què, m’ha vingut al cap la curiosa tradició alemanya que tenen per cap d’any. Allí és tradició, com aquí ho pot ser veure les campanades, veure el mateix sketch anomenat Dinner for one, o en alemany Der neunzigste Geburtstag (El norantè aniversari). Ho porten fent des de 1963 i cada any, tot i saber-se’l de memòria, o precisament per això, tornen a riure amb l’actuació de Freddie Frinton i May Warden.

Un d’aquells dies…

Feliç Dia dels Innocents! Avui us deixo una broma blanca, d’aquelles que no fan mal i que són tan innocents com qui les entoma. Gràcies per llegir-nos en època de festes!

I si estàs llegint això, demostra-ho escrivint als comentaris quina broma has fet avui!

Zits

De tires còmiques n’hi han i han hagut milers, i més de fa un temps amb l’aparició dels webcòmics. De totes elles, algunes com Mafalda, Peanuts, Calvin & Hobbes o Garfield (encara serialitzant-se) són ja part de la història del còmic i mundialment conegudes, amb publicació en milers de diaris i recopilacions que s’editen i reediten any rera any.
Personalment, però, crec que la millor tira còmica que he llegit mai és creada per Jerry Scott i Jim Borgman i que porta per nom Zits.

Humor de “Luxe”

Diria que ja havia vist un tros de La Vida de Brian (Life of Brian, 1979) amb total desconeixença dels seus autors quan era petit, quan un nadal a casa dels meus tiets, jo devia tenir 12 o 14 anys, la meva tieta em va posar un video amb capítols de Monty Python’s Flying Circus (1969-1974) dient-me que estava segura de que m’agradarien i advertint-me “Parlen en anglés, però té subtítols”, em va posar uns auriculars perquè el so de la televisió no molestés als “grans” mentre feien la sobretaula. La jugada no li va sortir bé: no podia parar de riure. Havia descobert als Monty Python.

“Soy siberet!”

Puc afirmar que una de les meves grans fonts a l’hora de trobar vídeos nous a la xarxa és el senyor SantiFu, que no para de trobar-ne! Fa temps em va parlar d’una sèrie d’esquetxos protagonitzats per dos óssos que es preparaven per hivernar… i encara ric ara quan els torno a veure!

Croquetas… no cocretas

Recordo que fa molts anys vaig intentar escriure un monòleg… ho vaig deixar a la segona frase! No és gens fàcil escriure un monòleg d’humor, buscar els acudits, trobar comparacions enginyoses, situacions divertides, ser original, i (sobretot) dominar les pauses i els silencis! Tota una feinada que molts intenten però pocs s’en surten, i d’aquests últims pocs criden l’atenció o són novedosos.