Tangled

Ja feia temps que buscava com fos un forat per poder veure la última pel·lícula de l’estudi Disney, però entre una cosa i l’altra, no hi havia mai el moment. Avui, per fi he trobat el moment i he pogut DISFRUTAR de Tangled (Enredados, 2010) de cap a peus. Si teniu oportunitat (o “excusa” aquells que la necessiten per veure animació), no deixeu de veure-la!

I remarco que l’he DISFRUTAT fent servir les majúscules, perquè així com l’anterior Clàssic Disney, The Princess and The Frog (Tiana y el Sapo, 2009), tot i no desagradar-me, tampoc em va entusiasmar gaire tret potser de la seva banda sonora i d’un canvi en l’estil d’animació i de dibuix que apuntava bones maneres.

Així que, sent sincers, no m’esperava gaire de Tangled en un principi i em feia força mandra el pensar que sería d’animació digital, però en veure el trailer i alguns dissenys promocionals, poc a poc em va anar agafant ganes de veure-la.
Allargar-me en descriure l’experiència seria fer una llista d’adjectius afalagadors cap a ella, així que intentaré contenir-me i simplificar. Tangled és, primer de tot, molt i molt entretinguda, té uns personatges ben trobats, fa servir una sèrie de recursos guionístics com gags, moments d’acció, etc. on es veuen la mà del seu productor John Lasseter.

Pascal, Flynn, Rapunzel i Maximus

És una història rodona i molt bonica, representada contínuament buscant aquest preciosisme des dels cabells de Rapunzel fins als plans generals plens de fantasia del regne. De fet, hi hagut molts moments en que la pel·lícula agafava uns aires a producció de l’estudi Ghibli.
A comentar en l’apartat musical (temut per molts i estimat per altres en les produccions Disney), trien dedicar-se a poques cançons i anar reinterprentant-les convertint-les en temes per als personatges (com el Mother Knows Best que canta sempre Mother Gothel) donant-li cert aire a musical que li escau molt.

Per finalitzar, dir que tot i l’entusiasme que vesa per aquestes línies, tampoc estaríem parlant d’una pel·lícula a l’alçada de les produccions de Pixar o Ghibli, però si d’una molt bona pel·lícula pel que ens té acostumats la factoria Disney. I ara si, tots a veure-la i a comentar per aqui que us ha semblat. Doneu records a Rapunzel!

Us deixo per acabar amb els títols de crèdit (sense spoilers), doncs m’ha encantat l’estil d’il·lustració que han fet servir així com la idea de fer servir els storyboards.