D’examens…

Aquests dies, com potser heu comprovat, no actualitzo amb la regularitat que acostumo a fer-ho el bloc. El motiu és, com alguns imagineu, la meva immersió en un període d’exàmens prou decisiu. I entre el temps que dedico a l’estudi i l’energia que em consumeix, no em queda esma per pensar a omplir l’article del dia.

In the Mind of Jamie Cullum

Quan un music t’agrada molt, trobar-te amb un disc com aquest és un autentic plaer. Jamie Cullum, un jove que trepitja fort pel món del jazz i de qui m’han dit que té un directe espectacular ja que ho dóna tot a l’escenari, és un d’aquest artistes que em puc posar tota la discografia seguida i anar-la escoltant sense cansar-me. I clar, després de tant escoltar-lo, em ve la pregunta al cap: i ell què deu escoltar? Doncs per això estan discos com In the Mind of Jamie Cullum (2007).

Trens, estacions i bitllets

Des de fa molts anys que agafo el tren, si fa no fa, com a mínim un cop per setmana, és el que te viure a Barcelona i enyorar Reus el cap de setmana.
Amb els anys t’acabes acostumant i aprofites aquesta hora i mitja de trajecte per llegir, per escoltar música, per dormir… Però el que encara, i cada cop menys, no suporto és l’organització de les estacions a l’hora de gestionar la venda de bitllets.

Monster

Casualitats de la vida, aquests últims dies, Monster, el manga creat per Naoki Urasawa (tots drets) l’any 1994, ha aparegut al meu voltant pels indrets més inesperats, primer per un bloc sobre sèries americanes i després sabent que uns amics la miren i estan encantats. Curiosa coincidència que aprofitaré per recomanar-vos a tots aquesta genial sèrie que és Monster.

Curiositat pels lloms

M’agraden molt els llibres, tant el seu contingut com els llibres en si. En tinc per tot arreu i m’agrada tindre’ls sempre a prop. Personalment crec que diuen molt de la persona que els te, per això és de les primeres coses que em començo a fixar quan visito una casa nova, els llibres que té (si és que en té), quins són, com i on els té, de quin tipus són, etc.

Un Tros de Fang

Tornant en cotxe després d’un cap de setmana de festa per diferents localitats amb tota una colla de grans amics, el gust musical del conductor s’anava deixant entreveure en cadascuna de les cançons que anaven sonant i que visualitzaven el seu títol al panell de control. De sobte, tot i que havent-se fet a foc lent, una cançó que portava estona sonant va fer que girés el cap per veure com es deia. Des d’aquell moment Un Tros de Fang de Mishima, publicada al seu disc Set Tota la Vida (2007),  forma ja part de les meves imprescindibles.

Començar un Bloc

Començar un bloc, allò que es diu començar, és difícil. Hi han tants entrebancs com un es pugui posar per, finalment, no haver fet res de bo. I és molt comú que en aquest inici ple de grans expectatives, sigui on es quedin un munt de grans idees i propòsits blocaires.
Pensava en això després de llegir la pàgina de La Parejita, l’excel·lent obra de Manel Fontdevila que fa anys que es publica a elJueves, i vaig pensar que no ho podia haver explicat millor, com tantes altres coses. Així que us deixo amb les paraules i les vinyetes d’un mestre.

La droperia crida la droperia

A rel de l’article d’ahir sobre VLC Remote, vaig posar-me a buscar altres possibles aplicacions per fer sevir l’iPhone com a comandament a distància. Malauradament, l’aplicació que més m’interessava, aquella per fer poder fer servir l’Spotify era de pagament, però en vaig trobar una altra de curiosa i de molt més amples possibilitats.

VLC sense moure’s del sofa

Quan estic a Barcelona, tant pel·lícules com sèries les veig al monitor de l’ordinador, que és prou gran per aquests afers, ajagut còmodament al meu sofà. Abans, però, tenia l’inconvenient que si volia modificar el volum, o passar el capítol sense haver-me d’esperar a llegir els crèdits, m’havia d’aixecar (i tots sabem que quan has agafat la postura bona, és un incordi!). Per això considero VLC Remote una aplicació imprescindible al meu iPhone.

Agradecido

Ahir a la nit a Canal+ dedicaven el seu programa De Par en Par a El Gran Wyoming i Rosendo. Veient-lo vam comentar amb el jmgudy que sempre que sortien escenes de Rosendo en directe, apareixia cantant Maneras de Vivir. Personalment, no conec a fons la trajectòria de Rosendo, però si que hi ha una cançó d’ell que m’agrada molt, i que avui comparteixo amb valtros: Agradecido del disc Loco por incordiar (1985).