Ahir, per una iniciativa de la MacA, el SantiFu i l’EdBaMa, vaig poder disposar no d’un, si no de 17 Convidats disposats a omplir una felicitació que estenc a tots vosaltres!
Gràcies a A.B., A.G., A.G., B.V., C.G., Calamar, EdBaMa, J.B., Kikaurio, L., LordWilliam, M.A., M.M., M.R., MacA, O.F., O.N., P.C., R.B., S.B., S.E., SantiFu i Txino. Ja sabeu qui sou!
Quan era petit i anava amb els meus pares a un restaurant, recordo que sempre em demanava més o menys el mateix: Canelons de primer i Bistec amb patates de segón. Aquesta obsessió per demanar sempre el mateix apat, va començar a preocupar als meus pares, que van començar a recomanar-me que demanés altres coses, i des d’aqui els ho agraeixo!
Però va tenir un efecte curiós i contradictori en mi: de sobte vaig deixar de menjar canelons i de demanar-los als restaurants, com si fos un trauma de nen gordo menja-canelons. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Quan estic a Reus no disposo del meu ordinador habitual ni d’una bona connexió a internet a casa meva, si vull treballar de manera decent he d’anar a casa dels meus pares a fer servir el seu (i sort que ara és nou!). El fet és que la conta d’Spotify que fan servir és la que en el seu dia li vaig obrir a ma mare i en la qual li vaig deixar una llista de reproducció amb cançons que a ella i a mi ens agradaven, i per això quan estic per aquí, acostumo a escoltar-la.
Una de les cançons que es pot sentir (en estricte ordre aleatori) és Estupendamente de The New Raemon, potser la cançó que més m’agrada d’ell, per aquest optimisme negre i melancòlic que em transmet. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Feliç Dia dels Innocents! Avui us deixo una broma blanca, d’aquelles que no fan mal i que són tan innocents com qui les entoma. Gràcies per llegir-nos en època de festes!
I si estàs llegint això, demostra-ho escrivint als comentaris quina broma has fet avui!
L’altre dia parlava amb el Marc Díez, Convidat habitual de Mandrilades., sobre els comentaris als blocs. Comentàvem com moltes vegades les nostres visites als diversos blocs que seguim esdevenien actes de total vouyerisme, ja que no mai interactuàvem deixant comentaris. I crec que podria extendre aquesta pràctica a gairebé tots els meus coneguts. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Tornem a tindre al Marc Díez com a Convidat. En aquesta ocasió ens parla sobre un particular gènere de programes.
Animeu-vos vosaltres també i envieu-nos el vostre article a mandrilades[arroba]gmail.com
La MTV, aquell canal al que de nen vaig tenir accés gràcies a la parabòlica comunitària i que no veia des de fa 15 anys, ha tornat via TDT. De “Music” li queda ben poc, uns quants videoclips esquitxen la seva programació, inflada en bona part de realities de producció pròpia, importats directament del seu homònim nord-americà. I m’he de confessar: n’estic sorprenentment enganxat a una bona pila d’ells. No diré que els segueixo al minut, ni que em sàpiga els seus horaris d’emissió, però zappejant aterro sovint al canal per quedar-m’hi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Bé, seguidors de Mandrilades. ja estan aquí les festes nadalenques i és hora de preparar-se per aquells àpats pantagruèlics, per les reunions familiars, les nits de festa, els retrobaments amb amics, etc.
I, per desitjar-vos que us ho passeu d’allò més bé, us deixem amb una nadala que es van empescar l’any passat una colla d’artistes catalans: El Caganer. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
– 2 –
Quan fa? Quinze? Setze? Bé, en tot cas, segur que fa més de quinze anys que va obrir aquell petit local de jazz. Fa més de quinze anys que s’hi està rera la barra servint combinats, cerveses i cafès. Més de quinze anys triant la música que volia escoltar i fer escoltar, la música que sempre li ha agradat i l’ha acompanyat durant tants anys. Va ser aquesta mateixa música qui li va presentar la que seria la seva dona. Aquesta música que ell feia sonar amb la seva bateria dins d’una petita banda a on ella tocava el seu piano. També va ser aquesta música la que sonava quan ella el va deixar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La setmana passada més o menys, fent un tomb per la FNAC, i com acostuma a ser normal per aquestes dates pre-nadalenques (i no cap altre de l’any), vaig veure el pack de la sèrie Friends complerta. I, com cada any també, em va venir aquell sentiment de culpabilitat en recordar que encara no l’he vist mai acabar, ni se com ho fa, aquesta sèrie!
No podia ser aquesta situació, sumada a la irregularitat històrica amb que la vaig seguir, pel que vaig decidir posar fil a l’agulla per solucionar el problema. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La setmana passada vaig estar passant uns dies a Reus a la cerca d’una mica de reclusió per poder treballar més. Un cop allí, i amb casa meva com la Sagrada Família, que mai s’acaba, vaig haver de pensar on podia anar amb els meus llibres i els meus apunts i immediatament em va vindre al cap LA biblioteca de Reus (que per mi no és ni serà la BCR) i vaig encaminar els meus passos cap a la plaça Mercadal per poder enfilar el carrer Major i arribar al Centre de Lectura. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Mandrilades. 