Algú per fer un vermut?

Dels rituals de la vida quotidiana i, més concretament, de la reusenca, un dels que soc gran defensor és el vermut. Tan simple com quedar una mica abans de l’hora de dinar per fer prendre un vermutet o una cervesa, amb unes bones patates Laurie (imprescindibles!) de qualsevol de les múltiples varietats, potser el diari i, això si que si, un parell o tres d’amics. I nois, quan tens tot això, allí hi ha màgia.

De calçotada

Tot i que ara ja sembla que es va acabant l’època de les calçotades, aquest diumenge vaig assistir a la primera en el que portem d’any. I no és per falta de ganes i gana, però any rera any resulta cada cop més més complicat poder lligar les agendes de més de vint persones en el meu entorn, però finalment, quan ens reunim, el resultat sempre és una jornada fabulosa!

El Secret

Mentre m’acabava un tall d’entranyes, davant meu m’esperava un bon tall de colita de cuadril farcida amb pebrots, formatge i bacó, tota ella regalimada de ximixurri. Una autèntica luxúria gastronòmica. Quan ja en portava la meitat li he preguntat al mestre que ens ha preparat aquest espectacular asado uruguayo, el Cacho, si hi havia algun secret per preparar-lo, i ell m’ha contestat que cap ni un. Però jo si que he vist quin era.

Bales de Pintura

Aquest dissabte, en motiu del comiat de solter d’un amic, em vaig trobar anant a passar un matí jugant a Paintball. És una activitat que fa anys que en sento a parlar com un èxit total, ideal per grups, per passar una estona de diversió.
Jo no havia jugat mai, mescla de por i precaució causada pels comentaris sobre “ferides de guerra” que s’expliquen sovint, però val a dir que vist amb retrospectiva, va ser ben divertit i curiós.

De nou aqui!

Ja tornem a ser-hi! De nou al peu del canó. Una setmaneta de vacances involuntàries que m’han mantingut allunyat dels teclats i de la trobada diària toquen la seva fi. Em sento fresc i tinc renovades ganes d’escriure, unes quantes coses de que parlar i ganes de tornar a fer repicar les tecles que fan dia rera dia creen Mandrilades.

El partit de l’any

Va néixer com una proposta esportiva per la nostra colla, poc avesada a tals afers, i recordo que fou després d’un concert The Killers, en un pub de Barcelona, ben entrada la nit i amb les copes a la mà que dos noies amb mans inocents (o això volem pensar) van anar traient paperets amb noms fins a formar els dos equips que actualment, i des de fa tres anys, disputen aquest derbi carregat de passió que és el Macropartit de Costellada Mandril, o altrament dit, MUUF Utd. vs FEOS F.C..

Al Bartrina amb Manel

Aquest dissabte el grup Manel va presentar el seu nou treball 10 Milles per Veure una Bona Armadura al Teatre Bartrina de la meva ciutat, Reus, i puc dir que la mica de dubte que encara tenia sobre ells en directe es va esvair completament. Com segurament es va esvair de tots els que aquella nit estàvem al Teatre.

A Reus en Divendres

La veritat és que li tinc ganes, fa ja gairebé un mes que no disposo d’un cap de setmana complet a Reus sense res que fer més que veure’t i beure’t amb la gent. Entre carnavals, bodes i aniversaris, no cal dir que ho he disfrutat tot, però ara ja trobava a faltar estar per aquí sense cap pla definit.

Meu Amigo

Han estat quatre dies de riures, de crits, d’abraçades, de balls, de passis, de xocar de gots, de testimos i de todios, d’encaixades de mans, de mirades complices, d’agulletes, de mal de gola, de no-puc-més i de vinga-va, de cantar, de fer l’animal, d’anar amunt i avall per tornar a anar amunt i altre cop avall, de llum de lluna i de sol espetarrant, de converses, de cafès, de records, i, sobretot… de música, de molta música!

La Vida es un Carnaval

Sota constant pluja de confetti, ataviat amb una disfresa de morsa, escoltant els ritmes asincopats de les sessions previament enregistrades pels nostres confrares a ritme d’electroswing en ocasions i de hits de Bonney M en altres moments, endrapant i bevent com si fos l’ultim dia, i sempre, sempre, amb un riure i una ballaruca preparada per saludar als amics… visca el Carnaval!