Portabilitat (i 3)

Finalitzo avui l’explicació del meu periple iphonaire, que tot i semblar-ho no ha anat tan malament i tot ha estat més o menys ràpid, pel que he sentit d’altres històries personals. Però per mi, que soc una persona poc donada a aquests tràmits on a vegades sembla jugar la picaresca i el regateig, ja ha estat prou enutjós, comptant també que el meu canvi de terminal era perquè el que tinc no funcionava, cosa que tampoc ajudava. Però bé, com dèiem…

Portabilitat (2)

La setmana passada us parlava dels meus problemes amb el mòbil i com el tràmit per aconseguir-ne un de nou passava per una decisió de la qual no era gens partidari, la de canviar-me de companyia telefònica mitjançant l’anomenat procés de portabilitat. Doncs bé, l’aventura ja ha finalitzat i, com vaig prometre als comentaris d’aquell dia, avui us explico com ha anat tot.

Because the Night

Dimarts passat actuava Patti Smith al Palau de la Música de Barcelona, va ser un concert acústic que per les crítiques que he llegit va estar més que bé. I, com no, gairebé per finalitzar va fer una versió acompanyada tan sols per corda i piano de Because the Night que en sentir-la m’ha fet recordar com m’agrada aquesta cançó.
En les seves moltíssimes versions (Bruce Springsteen, 10.000 Maniacs, Tahures Zurdos…) sempre l’he trobat una peça irresistible i emotiva.

Angel o Demonio

Cal tenir-los una mica ben posats i acceptar el que vols fer a l’hora de posar-te a veure una sèrie espanyola produïda per Tele5 on et diuen que assistiràs a l’eterna lluita entre el bé i el mal, amb àngels i dimonis enfrontant-se i lluitant entre ells. Però el cas és que fa un parell de dies, i abans que s’acumulessin més capítols per si un cas, em vaig posar mans a la feina amb Ángel o Demonio.

Temps de calçotades

S’ha obert la veda. Dissabte passat, en honor a l’aniversari de l’amic Cesc, molts vam estrenar la temporada de calçots. Com sempre uns van estar més per la salsa que pels calçots, a uns altres els pitets els van enutjar fins al punt de treure-se’l, però tots vam acabar passant una bona estona desfent papers de diaris per trobar els fumejants calçots, arrencar-li’s el socarrimat i engolir-los ben sucadets en salsa de romesco.

The Man in the Iron Mask

Per casualitat, i donat que aquests dies el MacMini que faig servir com a Media Center a casa el tinc a Barcelona, he vist mentre feia zapping que començava una pel·lícula que sempre em ve de gust veure. M’agrada la història, m’agraden els actors que hi participen, la seva banda sonora… són molts els motius per repetir amb The Man in the Iron Mask.

Cròniques des del GSMA Mobile World Congress

Litus_7x24, que s’encarrega del bloc Cultura Patxanguera, treu el nas a Mandrilades. per ser el primer Convidat de l’any i parlar-nos de la seva experiència al MWC.
A què espereu per enviar el vostre article a mandrilades[arroba]gmail.com? Va, animeu-vos!

O com el món se’n va a la merda.

Feia uns quants anys que tenia moltes ganes d’anar a un dels congressos de tecnologia més importants del món (cal dir però, que encara tenia més ganes de ser el Convidat de Mandrilades.). Gràcies a una invitació de darrera hora, per fi vaig tenir accés al GSMA Mobile World Congress. A hores d’ara és complicat que algú no n’hagi sentit a parlar, pel que no explicaré què és. Passem directament a la crònica del dia de “autos” (locos? Qui-lo-sa).

Endreçant els enllaços

Fa temps que el Marcusen em parla de les bondats d’un servei com era Delicious, una web que oferia el servei d’anar-te desant els enllaços que desitjaves i etiquetar-los de manera que estiguessin ben organitzats en cas de necessitat. Soc sincer: mai em vaig interessar gaire per aquest servei, doncs no em feia falta.

Sopar per a un

Avui, no em pregunteu per què, m’ha vingut al cap la curiosa tradició alemanya que tenen per cap d’any. Allí és tradició, com aquí ho pot ser veure les campanades, veure el mateix sketch anomenat Dinner for one, o en alemany Der neunzigste Geburtstag (El norantè aniversari). Ho porten fent des de 1963 i cada any, tot i saber-se’l de memòria, o precisament per això, tornen a riure amb l’actuació de Freddie Frinton i May Warden.

Portabilitat (1)

Una nova paraula que ha entrat al meu diccionari avui: Portabilitat. Després de poc més de deu anys amb Movistar com a companyia de telefonia mòbil, avui he fet el pas en una altra direcció, passant del blau al taronja, per anar cap a Orange. I no ha estat per ganes de canvi, però en una situació de rapidesa n’hi ha que no han sabut estar a l’alçada.