Desde la nova taula

Aquest dissabte passat entre el meu pare i un amic van muntar, després d’un any i mig més o menys d’haver estat ideada, la taula que havia d’anar a l’estudi de casa meva, una taula sense potes encastada contra les parets i envoltada per prestatgeries. I puc dir ben content que aquestes línies ja les escric amb l’ordinador sobre ella!

Pluja irlandesa

Una de les coses que més recordo de les temporades que vaig passar a Dublín, a banda de la Guinness i el verd dels seus parcs, és la pluja. A Dublín sempre plovia. No era una pluja forta, era més un degoteig constant, un ximximeig continu que no mullava, però calava.

El Manifest Holstee

Aquest any pel meu aniversari vaig rebre una bona pila de regals per part dels meus amics, potser havien de mirar d’esmorteir l’entrada a la trentena d’alguna manera (gràcies a tots!). Entre ells, un dels que em va fer l’Eien, venia acompanyat d’una nota i una còpia d’un escrit ben motivador: El Manifest Holstee. Una proposta d’un equip de dissenyadors de Nova York que pretenen unir disseny amb pensament.

Una mica més socials

Fa temps parlàvem del respecte que sembla existir a l’hora d’escriure comentaris, i com a vegades no en deixem cap per la mandra que comporta la sensació d’haver d’escriure quelcom significant. És comprensible, però, que en els temps que corren, en que sovint ens veiem aclaparats per la quantitat d’informació que rebem, tampoc trobem el temps per contestar les coses com ens agradaria.

Descarat!

L’any passat no em vaig poder resistir a llegir El Nombre del Viento de Patrick Rothfuss, un bon llibre per a tot aquell que li agradi el gènere de fantasia, tot i estar escrit amb el màxim de rigor que s’exigeix el propi autor per donar en tot moment una sensació de versemblança. El llibre ha anat tenint un considerable èxit, i en menys de dos anys, ja porta 21 edicions, afegint la reedició en butxaca.

I Don’t Like Mondays

No em malinterpreteu, no és que no m’agradin els dilluns, però de tant en tant sempre cau alguna setmana que fa molta mandra començar (i per coherència, farà molta il·lusió acabar!). Amb un examen el dijous, dilluns ja comença una conta enrera per tindre’l preparat. I si aquest dilluns ve precedit per un blavós diumenge… doncs ja m’enteneu!
Per això em permeto començar aquesta setmana amb el tema de Bob Geldof & The Boomtown Rats. Bona setmana a tots!

El Punt

És una llàstima que en fer-nos grans ens oblidem d’un gènere literari importantíssim i que, ens agradi més o menys, influeix a les nostres vides: el conte.
Fa ja uns anys, pensant que regalar a una amiga a qui li encanta la il·lustració, vaig acabar al racó de contes infantils d’una llibreria i allí vaig començar a fullejar-los, fins i tot llegir-ne alguns… per quan em vaig donar compte portava mes de mitja hora assegut llegint contes, i un d’ells era El Punt de Peter H. Reynolds.

Les altres vegades

Acostumo a escriure per les nits, la major part de les vegades abans d’anar-me’n al llit. Aprofito aquest moment per relaxar-me, escoltar una mica de música d’aquella que vaig guardant amb la etiqueta pendent d’escoltar. Moltes vegades tinc molt clar que vull escriure perquè ja porto part del dia pensant-hi, esperant el moment d’asseure’m a la cadira i començar a escriure; hi ha altres vegades que no ho se.

Paraulots

Diumenge passat Mandrilades. va inaugurar un nou projecte anomenat Paraulots.
Com expliquem en el seu subtítol, és una iniciativa que pretén explicar en poques paraules aquelles “paraules que, poc a poc, es van fent un lloc entre naltros”.

Música… de pel·lícula!

El gènere musical que conformen les Bandes Sonores Originals m’agrada des que era ben petit. Parlava fa un temps amb un amic i em comentava si no estarien sent la continuació del que actualment anomenem Música Clàssica, ja que igual que Wagner composava sempre tenint molt en compte la representació, tal fa ara Zimmer, per exemple.
Avui us en recomano tres BSOs actuals que m’estan acompanyant aquests dies.