Alcatraz

Ahir a la nit finalitzava la primera temporada d’Alcatraz (2012-), l’última sèrie creada per J.J.Abrams, conegut entre altres pel fenomen Lost (2004–2010). Han estat tretze capítols emesos de manera força irregular des que començà a principis de gener, ara una parada, ara un parell de capítols de cop, ara un que no tocava… He anat constant molt d’escepticisme cap a ella, però a mi m’ha semblat una sèrie molt entretinguda i interessant.

Jo mai mai

Molt coneixem al Xavi Masdeu, el protagonista d’Arròs Covat (2009-), i si m’equivoco és que un dia us he de parlar d’aquesta meravellosa sèrie, però avui no. Avui toca parlar d’aquell que li posa veu, el Joan Dausà, que recentment i acompanyat d’Els Tipus d’Interès, ens ha ofert un disc intimista, senzill i molt recomanable: Jo mai mai (2012).
Des que vaig escoltar la cançó que dóna nom al disc, Jo mai mai, que no puc evitar escoltar-la sovint. Una història ben curta, però ben intensa i amb un final que et deixà una estona enlairat abans de tornar-la a escoltar.

Adéu Doctor, i cuidi’s!

No és el primer cop que parlo de la sèrie House M.D., però és que ahir llegia al diari (tot i saber-se de ja fa un temps) que ja hi data per l’últim capítol de la sèrie: el doctor Gregory House ens dirà adéu el 21 de maig en el que serà el 22é capítol de la vuitena temporada, deixant enrere 176 històries sobre el malcarat metge i el seu equip d’experts en diagnòstics. No menteixo: el trobaré a faltar.

VLC sense moure’s del sofa

Quan estic a Barcelona, tant pel·lícules com sèries les veig al monitor de l’ordinador, que és prou gran per aquests afers, ajagut còmodament al meu sofà. Abans, però, tenia l’inconvenient que si volia modificar el volum, o passar el capítol sense haver-me d’esperar a llegir els crèdits, m’havia d’aixecar (i tots sabem que quan has agafat la postura bona, és un incordi!). Per això considero VLC Remote una aplicació imprescindible al meu iPhone.

El Ala Oeste de Desembarco del Rey

Actualment estic seguint la sèrie Game of Thrones (Juego de Tronos, 2011 – ) que emet cada diumenge la cadena HBO (i els dilluns Canal+ a Espanya). Ja us parlaré d’ella amb més dedicació quan finalitzi la primera temporada, però de moment dir-vos que és una sèrie més que recomanable per aquells que busquen una mica més que entreteniment a la televisió.
Al capítol quatre va haver-hi un moment d’aquells que fan que m’encanti aquesta sèrie, i que van fer que m’agradés el llibre en el seu dia. El moment en que Game of Thrones i The West Wing (El Ala Oeste de la Casa Blanca, 1999-2006).

Mad Love

Enguany els upfronts*, han fet neteja de sèries dins el panorama audiovisual nord-americà. Una de les caigudes a la primera de canvi, i que ha quedat tallada amb només la primera meitat de la primera temporada, ha estat Mad Love de la cadena CBS.
Em sembla una bona elecció, doncs és una sèrie que no venia a dir res i que estava “massa” inspirada en How I Met Your Mother. Sumant-li que la trama no podia oferir res de nou, tenim una justa cancel·lació.

Misteri

Abans de ser el mundialment conegut Dr. Gergory House, l’actor que l’interpreta, Hugh Laurie, ens havia ofert moments delirants interpretant al Princep Regent a Black Adder (L’Escurçó Negre, 1982-1988) i amb un programa que compartia amb Stephen Fry, un altre reconegut actor britànic, anomenat A bit of Fry & Laurie (1987-1995). Dins aquest programa, Hugh ens va oferir amb una peça musical que encara avui em fa riure: Mystery.

The Killing

A principis d’abril, la AMC, responsable de tres de les grans sèries del moment com són Mad Men (2007), Breaking Bad (2008) i The Walking Dead (2010), ens presentava el seu nou projecte, una adaptació d’una sèrie danesa anomenada Forbrydelsen (2007) i que ens porta a mirar de saber Who killed Rosie Larsen?, és a dir, Qui va matar la Rosie Larsen?

Crematorio

No us passa que com més ganes teniu de veure una cosa i busqueu el moment perfecte per veure-la, mai el trobeu i va passant el temps? Doncs això és el que em passava amb Crematorio, la nova sèrie de ficció (després de ¿Qué fue de Jorge Sanz?) produïda per Canal+ i protagonitzada per José Sancho.
Doncs ja està, acabo de veure el primer capítol i m’ha quedat la sensació de que gaudiré com un mico veient-la!

Dos històries per House

Feia temps que tenia la sèrie House M.D. en parada acumulant i acumulant episodis, fins que ahir vaig decidir posar-me al dia en els casos clínics del més conegut dels metges televisius. Vaig començar pel S07E11 fins arribar al S07E15 avui.
hi han hagut alguns moments memorables (sobretot en l’ultim), però vull parlar d’un que m’ha agradat especialment, anomenat Two Stories.