Spread a Little Sunshine

Ho reconec, és molt fàcil guanyar-me en el terreny de l’anomenat pop-rock. Només cal saber quines són les tecles a tocar, les pujades i baixades que cal fer a cada moment i les inflexions de veu que han de cantar per donar el toc final.
Va ser gràcies a una recomanació de Guille Milkyway, l’artífex de La Casa Azul, que vaig descobrir aquesta genial cançó que té tots els ingredients que he anomenat abans. Parlo de Spread a Little Sunshine de The Truth, que es publicava a l’àlbum Playground (1985). De fet, podria passar perfectament per una cançó de The Lightning Seeds, però no ho és pas. Doneu-li una oportunitat al grup.

Jo mai mai

Molt coneixem al Xavi Masdeu, el protagonista d’Arròs Covat (2009-), i si m’equivoco és que un dia us he de parlar d’aquesta meravellosa sèrie, però avui no. Avui toca parlar d’aquell que li posa veu, el Joan Dausà, que recentment i acompanyat d’Els Tipus d’Interès, ens ha ofert un disc intimista, senzill i molt recomanable: Jo mai mai (2012).
Des que vaig escoltar la cançó que dóna nom al disc, Jo mai mai, que no puc evitar escoltar-la sovint. Una història ben curta, però ben intensa i amb un final que et deixà una estona enlairat abans de tornar-la a escoltar.

Mr. Maker

Hi ha vegades que quan una cançó comença a sonar, al cap de pocs acords sents com si la coneguessis de tota la vida, com si sempre haguessis conegut la tornada que et proposa i de tota la vida haguessis sabut la lletra que tocava cantar en aquell moment precís en que la tornada escometia amb tota la seva força.
Així és com em vaig sentir el primer cop que vaig escoltar Mr. Maker (Konk, 2008) de The Kooks. Reconec que te molts tics i recursos que fan d’ella una cançó infal·lible pels meus gustos, però potser per això em veig obligat a recomanar-vos-la avui.

Allà on va…

Ja fa una temporada que la cervesa San Miguel està fent servir una campanya ben agressiva per mirar d’implantar-se a Catalunya i destronar a Damm del seu lloc. De fa temps que a molts bars es pot llegir un cartell que hi resa “Mitjana San Miguel 1€” (curiosament, en molts casos en un paper fotocopiat i amb retolador), i fins i tot més barata.
Però no només això, la setmana passada, per promocionar la renovada imatge de la seva 1516, va oferir un parell d’esdeveniments oberts a tothom amb bon cartell anomenats Sesiones Afterworks.

Going Back to Hogwarts

Em declaro consumat seguidor dels llibres Harry Potter, em va enganxar de bon començament i vaig endrapar tota la saga amb alguna baixada d’ànims a partir del cinquè, però sempre amb total devoció cap a les aventures del noi que va viure creat per l’escriptora J.K.Rowling.
Fa un temps, una amiga em va parlar de l’existència d’un musical basat en els llibres i de molt lliure adaptació anomenat A Very Potter Musical, creat per uns estudiants pertanyents a un club universitari anomenat Starkid i protagonitzat per Darren Criss (Blaine Anderson a Glee!) i des que li vaig fer el primer cop d’ull, una cançó em va quedar gravada, Going Back to Hogwarts.

En s’estiu

Si hi ha un grup que crec que plasma molt genuïnament l’estiu català amb les seves revetlles, els moments de platjeta, etc. aquests són els Antònia Font, que des de ses illes van dedicar moltes de les seves primeres cançons a a cantar les meravelles de s’estiu. Focs Artificials i Fa calor (A Rússia, 2001) ó Patxanga (Alegria, 2002) són clars exemples, però personalment em rendeixo i li tinc un record ben especial en ser la cançó que acompanya un magnífic periple pel País Basc ara farà uns anys amb la colla, és sens dubte En s’estiu (Antònia Font, 1999).

In the Mind of Jamie Cullum

Quan un music t’agrada molt, trobar-te amb un disc com aquest és un autentic plaer. Jamie Cullum, un jove que trepitja fort pel món del jazz i de qui m’han dit que té un directe espectacular ja que ho dóna tot a l’escenari, és un d’aquest artistes que em puc posar tota la discografia seguida i anar-la escoltant sense cansar-me. I clar, després de tant escoltar-lo, em ve la pregunta al cap: i ell què deu escoltar? Doncs per això estan discos com In the Mind of Jamie Cullum (2007).

Un Tros de Fang

Tornant en cotxe després d’un cap de setmana de festa per diferents localitats amb tota una colla de grans amics, el gust musical del conductor s’anava deixant entreveure en cadascuna de les cançons que anaven sonant i que visualitzaven el seu títol al panell de control. De sobte, tot i que havent-se fet a foc lent, una cançó que portava estona sonant va fer que girés el cap per veure com es deia. Des d’aquell moment Un Tros de Fang de Mishima, publicada al seu disc Set Tota la Vida (2007),  forma ja part de les meves imprescindibles.

Agradecido

Ahir a la nit a Canal+ dedicaven el seu programa De Par en Par a El Gran Wyoming i Rosendo. Veient-lo vam comentar amb el jmgudy que sempre que sortien escenes de Rosendo en directe, apareixia cantant Maneras de Vivir. Personalment, no conec a fons la trajectòria de Rosendo, però si que hi ha una cançó d’ell que m’agrada molt, i que avui comparteixo amb valtros: Agradecido del disc Loco por incordiar (1985).

Go your own way

Fa un parell de setmanes, la sèrie Glee (2009 – ) va dedicar el capítol a versionar temes del disc Rumours (1977) del grup nord-americà Fleetwood Mac. Tan merescut homenatge em va portar a un re-escoltament del disc, on vaig trobar vells coneguts, i entre ells una de les meves cançons preferides: Go your on way.
Així que començo la setmana animant-vos a recórrer el vostre camí!