Mediterràniament

I si ahir us parlava de l’arribada de l’estiu i tot el que porta amb ell, avui apareixia un altre dels, des de fa un parell d’anys, signes de l’arribada de l’estiu a les terres catalanes: l’anunci de l’Estrella Damm. I es que igual que cap a principis d’any ja ens han acostumat als seus discursos sobre els orgulls catalans, a l’estiu ens porten sempre una bonica història estival.

Misteri

Abans de ser el mundialment conegut Dr. Gergory House, l’actor que l’interpreta, Hugh Laurie, ens havia ofert moments delirants interpretant al Princep Regent a Black Adder (L’Escurçó Negre, 1982-1988) i amb un programa que compartia amb Stephen Fry, un altre reconegut actor britànic, anomenat A bit of Fry & Laurie (1987-1995). Dins aquest programa, Hugh ens va oferir amb una peça musical que encara avui em fa riure: Mystery.

Because the Night

Dimarts passat actuava Patti Smith al Palau de la Música de Barcelona, va ser un concert acústic que per les crítiques que he llegit va estar més que bé. I, com no, gairebé per finalitzar va fer una versió acompanyada tan sols per corda i piano de Because the Night que en sentir-la m’ha fet recordar com m’agrada aquesta cançó.
En les seves moltíssimes versions (Bruce Springsteen, 10.000 Maniacs, Tahures Zurdos…) sempre l’he trobat una peça irresistible i emotiva.

Sopar per a un

Avui, no em pregunteu per què, m’ha vingut al cap la curiosa tradició alemanya que tenen per cap d’any. Allí és tradició, com aquí ho pot ser veure les campanades, veure el mateix sketch anomenat Dinner for one, o en alemany Der neunzigste Geburtstag (El norantè aniversari). Ho porten fent des de 1963 i cada any, tot i saber-se’l de memòria, o precisament per això, tornen a riure amb l’actuació de Freddie Frinton i May Warden.

La Batalla de las Estrellas

Fa uns dies us parlava de la recerca arqueològica que duc a terme a casa dels meus pares rescatant de l’oblit antigues cintes de vídeo per veure que hi ha enregistrat. He decidit que us aniré deixant petites píndoles d’allò que trobi per poder compartir segons quines “joies” que van sortint.

La Tetralogia Estrella

Ara feia dies que no posava uns vídeos, així que donada la coincidència que avui he acabat parlant força sobre aquesta sèrie de vídeos amb uns amics, aquí us deixo un recopilatori de la Tetralogia Estrella.

Cintes de vídeo

Continuo endreçant pel pis de Reus i avui li ha tocat el torn a una capsa ben grossa que portava temps resistint-se perquè se que portarà feina i hores, però que he decidit que ja n’hi havia prou de fer-la esperar. Era una capsa plena de totes les cintes de vídeo que tenia a casa dels meus pares.

Una nadala

Bé, seguidors de Mandrilades. ja estan aquí les festes nadalenques i és hora de preparar-se per aquells àpats pantagruèlics, per les reunions familiars, les nits de festa, els retrobaments amb amics, etc.
I, per desitjar-vos que us ho passeu d’allò més bé, us deixem amb una nadala que es van empescar l’any passat una colla d’artistes catalans: El Caganer.

La Cançó del Combat

Si fa temps parlàvem de La Cançó de l’Entrenament, avui vull parlar d’un altre tipus de cançó. Acostuma a trobar-se en els mateixos indrets que trobàvem l’altre gènere musical, és a dir, en pel·lícules vuitanteres de lluita i sèries d’animació de la nostra infància.
En ocasions, després d’haver-se entrenat, el protagonista acabava per presentar-se al torneig de torn per tal de comprovar les seves recentment adquirides habilitats per la lluita. Però a l’hora de la veritat només els combats finals necessitaven un seguiment més acurat, i per fer-nos digerir millor les eliminatòries prèvies ens proposaven un resum musicat.

Humor de “Luxe”

Diria que ja havia vist un tros de La Vida de Brian (Life of Brian, 1979) amb total desconeixença dels seus autors quan era petit, quan un nadal a casa dels meus tiets, jo devia tenir 12 o 14 anys, la meva tieta em va posar un video amb capítols de Monty Python’s Flying Circus (1969-1974) dient-me que estava segura de que m’agradarien i advertint-me “Parlen en anglés, però té subtítols”, em va posar uns auriculars perquè el so de la televisió no molestés als “grans” mentre feien la sobretaula. La jugada no li va sortir bé: no podia parar de riure. Havia descobert als Monty Python.