Monster

Casualitats de la vida, aquests últims dies, Monster, el manga creat per Naoki Urasawa (tots drets) l’any 1994, ha aparegut al meu voltant pels indrets més inesperats, primer per un bloc sobre sèries americanes i després sabent que uns amics la miren i estan encantats. Curiosa coincidència que aprofitaré per recomanar-vos a tots aquesta genial sèrie que és Monster.

Desde la nova taula

Aquest dissabte passat entre el meu pare i un amic van muntar, després d’un any i mig més o menys d’haver estat ideada, la taula que havia d’anar a l’estudi de casa meva, una taula sense potes encastada contra les parets i envoltada per prestatgeries. I puc dir ben content que aquestes línies ja les escric amb l’ordinador sobre ella!

Posant ordre a les prestatgeries

Portar una col·lecció de manga, còmics i llibres des de fa tants anys, combinat a tindre en aquests moments uns tres punts de residència (i fa poc en contava quatre!), fa que cada cop sigui més freqüent oblidar quins llibres tens, quins números et falten d’aquella col·lecció que vas deixar a mitges fa uns anys, etc. i comences a caure en comprar exemplars repetits, no comprar per inseguretat…
Per això sempre he buscat una eina que em solucionés tots aquests maldecaps, i crec que de moment l’he trobada.

FC Barcelona Monogatari

Que a Japó són del Barça és una cosa que em va quedar prou indiscutida quan vaig estar l’últim cop allà. No van ser pocs els llocs o comerços on vaig veure algun pòster relacionat amb el Barça (el més sorprenent, un pòster del Villa vestint la blau-grana quan encara no havia debutat!), tampoc van ser pocs els japonesos que vaig veure portant la samarreta de l’equip i, òbviament, a les llibreries vaig poder veure munts de llibres sobre els diferents jugadors, destacant a Xavi i a Messi.
Com no havien de tindre llavors un manga sobre el Barça?

Dos Espadas

Avui, tot tornant cap a casa després d’una visiteta al dentista, he passat per la FNAC que feia molt de temps que no hi anava i passejant-me entre les novetats en còmic, llibres, DVDs i altres, anotant títols i autors, preparant ja llistes de reis, etc. he vist en un prestatge un títol al que tenia moltes ganes de fer-li un cop d’ull i que al passat Saló del Manga se’m va oblidar agafar.
Em refereixo a Dos Espadas de Kenny Ruiz, aposta de Ediciones Glènat inaugurant la seva nova línia Gaijin.

XVI Saló del Manga: Les compres

I per acabar amb aquest biopic dedicat al XVI Saló del Manga, que més que explicar-vos quines van ser les compres realitzades, tot i que ja us aviso que enguany, a banda d’haver-hi poques novetats interessants, no ha estat un any gaire compulsiu consumísticament. la crisi afecta a tot arreu, i el món del manga no n’és una excepció… tot i que veient la gent que va assistir ningú ho diria!

XVI Saló del Manga

Sembla mentida que ja faci 16 anys que any rera any assisteixo religiosament al Saló del Manga de Barcelona. Durant totes aquestes edicions ha anat canviant tot molt, des del recinte fins la gent que hi assisteix, passant per jo mateix.
Tot va creixent, l’espai s’ha multiplicat en recintes, cada cop venen més autors a firmar als seus seguidors, i cada cop hi ha més i més gent: enguany 65.000 persones han passat per les portes de La Farga de l’Hospitalet!

Scott Pilgrim vs. the World

I un altre dilluns amb pel·lícula. I molt esperada, tot s’ha de dir! Des de principis d’any que apareixen teasers, tràilers, imatges d’ella, però la pel·lícula no arriba als nostres cinemes… I vet aquí la sorpresa que em porto en veure que el DVD ja ha aparegut als Estats Units! Doncs davant la incertesa de la seva estrena per les nostres sales (segons IMDB, el 10 de Desembre) les ganes m’han pogut i aquesta tarda l’he vista.

Bakuman

El passat 2 d’octubre la cadena japonesa NHK va començar a emetre la versió animada d’un dels manga amb més èxit del moment: Bakuman del tàndem Tsugumi Oba & Takeshi Obata. Gràcies a la feina que fan els fansubs avui i en dia (i que porten fent de fa ja un temps!) avui he pogut mirar com ha quedat l’adaptació d’aquest manga que parla sobre… manga! I la veritat és que no m’ha desagradat.