Algú per fer un vermut?

Dels rituals de la vida quotidiana i, més concretament, de la reusenca, un dels que soc gran defensor és el vermut. Tan simple com quedar una mica abans de l’hora de dinar per fer prendre un vermutet o una cervesa, amb unes bones patates Laurie (imprescindibles!) de qualsevol de les múltiples varietats, potser el diari i, això si que si, un parell o tres d’amics. I nois, quan tens tot això, allí hi ha màgia.

Seguts a la terrassa del bar, on qui vulgui pugui aprofitar el sol i l’arribada del bon temps entre pluja i pluja, ja poden anar passant les hores i trobar-te, com l’altre dia em passava, que la gent ja venia a fer el cafè i naltros encara fèiem vermuts!

I si, a vegades costa aixecar les tropes per sortir de casa o del llit, però si havies quedat el dia anterior per fer-ho o has rebut aquell missatge de convocatòria vermutil, la recompensa no es farà esperar, és més, quan més posar-se en moviment més interessant sol ser coneixer el resum de la nit doncs acostuma a vindre després d’una d’aquelles nits que necessiten ser comentades quan encara és fresc el record.
I un cop posats al dia ja podrem passar a comentar qualsevol tema que es vulgui posar sobre la taula, fer una mica de safareig i radio-novel·la, parlar de tot allò que queda sempre al tinter, de projectes…

La meva recomanació per millorar el vermut és que no tingueu presa per anar a dinar, que no tingueu presa per res, gaudiu del moment i deixeu-vos portar. Dinar, dinareu igual avui que demà, però el vermut màgic no sempre hi serà.

A Eduardo, Ferran i Joan, companys de vermut.