Sucker Punch

Una pel·lícula on saps que intervenen noies amb uniforme de col·legiala que porten katana i pistola, mechas samurais gegants amb mala baba, soldats nazis robotitzats que funcionen amb vapor, zeppelins, dracs, castells, orcs i goblins; tot embolcallat dins una estètica gòtica i una trama de sanatoris mentals als anys 50, i dirigida per Zack Snyder (300, Watchmen)… és una pel·lícula que no t’has de perdre! Perquè ho te TOT! Llavors per què vaig sortir de veure Sucker Punch maleint una pel·lícula tan dolenta?

T’agafo la camisa

Ja fa dies que quan passejo per la ciutat em trobo si o si amb el cartell que anuncia la pel·lícula Sin Compromiso (No Strings Attached, 2011) on apareix la guapíssima Natalie Portman tot cordant-se una camisa mentre somriu a un encara més somrient Aston Kutcher assegut al llit, donant-nos a entendre perfectament que han estat fent fins al moment.
I estic d’acord en que la Natalie te molta part de la culpa que em quedi embadalit davant el cartell, però també aquesta imatge que ja forma part de l’imaginari masculí, on la noia decideix portar només una camisa que t’ha agafat.

El Miquel i l’Olga Tornen

Tot i ja haver penjat una cançó del disc 10 Milles per Veure una Bona Armadura del grup Manel, em trobo que cada dia tinc algun moment en que vull escoltar El Miquel i l’Olga Tornen, cançó que gairebé fa de cloenda de l’àlbum, però en canvi en el concert del que parlava ahir, encetava l’actuació.
Comentar que un cop cantada ens van explicar que aquesta cançó venia a ser la continuació natural d’una anomenada Al Miquel l’ha deixat l’Olga del cantautor Espaldamaceta, que podeu escoltar aquí.

Al Bartrina amb Manel

Aquest dissabte el grup Manel va presentar el seu nou treball 10 Milles per Veure una Bona Armadura al Teatre Bartrina de la meva ciutat, Reus, i puc dir que la mica de dubte que encara tenia sobre ells en directe es va esvair completament. Com segurament es va esvair de tots els que aquella nit estàvem al Teatre.

A Reus en Divendres

La veritat és que li tinc ganes, fa ja gairebé un mes que no disposo d’un cap de setmana complet a Reus sense res que fer més que veure’t i beure’t amb la gent. Entre carnavals, bodes i aniversaris, no cal dir que ho he disfrutat tot, però ara ja trobava a faltar estar per aquí sense cap pla definit.

Res

Miro i miro i res. Estiro els braços, badallo tot deixant caure el cap cap enrere i res. Xafardejo una mica pel meu lector de feeds, miro la música que està sonant, repasso les últimes piulades, però res. Ja fa uns dies, i qui diu dies diu setmanes, que res em ve al cap a l’hora d’escriure, res em sembla rellevant d’explicar, no hi ha res que em vingui de gust explicar. Res.

Crematorio

No us passa que com més ganes teniu de veure una cosa i busqueu el moment perfecte per veure-la, mai el trobeu i va passant el temps? Doncs això és el que em passava amb Crematorio, la nova sèrie de ficció (després de ¿Qué fue de Jorge Sanz?) produïda per Canal+ i protagonitzada per José Sancho.
Doncs ja està, acabo de veure el primer capítol i m’ha quedat la sensació de que gaudiré com un mico veient-la!

Optimitzant l’us de Flinkin

Fa uns dies us parlava d’un nou servei, creat a Catalunya, anomenat Flinkin que em serveix per anar arxivant totes aquelles pàgines webs, articles, etc. que crec que val la pena tenir controlades sense haver de sobrecarregar la secció de preferits del meu navegador. Val a dir que cada dia el faig servir amb més naturalitat i més sovint.

20 de Març

Hagués estat molt més efectiu ahir, però ja es tradicional a casa meva escoltar la cançó del mestre el dia que pertoca. Així que sense gaire més a dir, potser recomanar-vos escoltar el disc sencer 4 que té peces realment exquisides, us deixo amb 20 de Març de Joan Manuel Serrat i amb aquesta acabada d’estrenar primavera.

Taula per quatre

Els primers en arribar són ells dos. Agafen una petita posició al principi de la barra i demanen unes canyes i unes croquetes disposant-se a esperar. Al cap de poc arriba el següent, que entra per sorpresa i amb els cabells tallats, és donen la ma, copets a l’esquena, demanen una canya per ell també i mentre comencen a posar-se al dia, veuen com arriba el que faltava amb la moto, que gairebé sembla que hagi d’entrar al bar amb ella.