Fa un temps que vaig sentir a parlar d’un nou fenomen d’aquests que apareixen cada dos per tres en el ja nostrat Món 2.0. Pel que veia, el nou servei, després de portar en funcionament uns anys, de sobte havia començat a arrasar entre el públic nord-americà i el tema començava a creuar l’Atlàntic. Una de les seves utilitats més comentades i promocionades era la de preparar una boda, llavors, com és que l’estava fent servir tothom? Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Ahir a la nit finalitzava la primera temporada d’Alcatraz (2012-), l’última sèrie creada per J.J.Abrams, conegut entre altres pel fenomen Lost (2004–2010). Han estat tretze capítols emesos de manera força irregular des que començà a principis de gener, ara una parada, ara un parell de capítols de cop, ara un que no tocava… He anat constant molt d’escepticisme cap a ella, però a mi m’ha semblat una sèrie molt entretinguda i interessant. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Molt coneixem al Xavi Masdeu, el protagonista d’Arròs Covat (2009-), i si m’equivoco és que un dia us he de parlar d’aquesta meravellosa sèrie, però avui no. Avui toca parlar d’aquell que li posa veu, el Joan Dausà, que recentment i acompanyat d’Els Tipus d’Interès, ens ha ofert un disc intimista, senzill i molt recomanable: Jo mai mai (2012).
Des que vaig escoltar la cançó que dóna nom al disc, Jo mai mai, que no puc evitar escoltar-la sovint. Una història ben curta, però ben intensa i amb un final que et deixà una estona enlairat abans de tornar-la a escoltar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Mentre m’acabava un tall d’entranyes, davant meu m’esperava un bon tall de colita de cuadril farcida amb pebrots, formatge i bacó, tota ella regalimada de ximixurri. Una autèntica luxúria gastronòmica. Quan ja en portava la meitat li he preguntat al mestre que ens ha preparat aquest espectacular asado uruguayo, el Cacho, si hi havia algun secret per preparar-lo, i ell m’ha contestat que cap ni un. Però jo si que he vist quin era. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
No és el primer cop que parlo de la sèrie House M.D., però és que ahir llegia al diari (tot i saber-se de ja fa un temps) que ja hi data per l’últim capítol de la sèrie: el doctor Gregory House ens dirà adéu el 21 de maig en el que serà el 22é capítol de la vuitena temporada, deixant enrere 176 històries sobre el malcarat metge i el seu equip d’experts en diagnòstics. No menteixo: el trobaré a faltar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Ja fa uns dimecres que, aprofitant la secció que setmanalment dedica el diari Ara a la lectura, em fixo en el rànquing dels llibres més venuts tant en català com en castellà i miro de constatar un fet que em va cridar l’atenció fa un temps. I des que m’ho miro que no ha fallat encara, i és que dels cinc llibres més venuts de no ficció en castellà, sempre tres són de cuina. Un 60%! Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Hi ha vegades que quan una cançó comença a sonar, al cap de pocs acords sents com si la coneguessis de tota la vida, com si sempre haguessis conegut la tornada que et proposa i de tota la vida haguessis sabut la lletra que tocava cantar en aquell moment precís en que la tornada escometia amb tota la seva força.
Així és com em vaig sentir el primer cop que vaig escoltar Mr. Maker (Konk, 2008) de The Kooks. Reconec que te molts tics i recursos que fan d’ella una cançó infal·lible pels meus gustos, però potser per això em veig obligat a recomanar-vos-la avui. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Fa relativament poc va sortir a la venda per les nostres contrades El Temor de un Hombre Sabio de Patrick Rothfuss, la segona part de la trilogia Crónica del Asesino de Reyes iniciada ja fa cinc anys, i que ens presenta a un misteriós personatge anomenat Kvothe que, en tres dies (un llibre per cada dia), ens explicarà la història de la seva vida. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Ja fa una temporada que la cervesa San Miguel està fent servir una campanya ben agressiva per mirar d’implantar-se a Catalunya i destronar a Damm del seu lloc. De fa temps que a molts bars es pot llegir un cartell que hi resa “Mitjana San Miguel 1€” (curiosament, en molts casos en un paper fotocopiat i amb retolador), i fins i tot més barata.
Però no només això, la setmana passada, per promocionar la renovada imatge de la seva 1516, va oferir un parell d’esdeveniments oberts a tothom amb bon cartell anomenats Sesiones Afterworks. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Bones a tots!
Si, fa ja força des que vaig escriure la última entrada d’aquest bloc i, tot i que no seria un tòpic dir que han passat moltíssimes coses en aquest temps, ja fa un temps que dic que hi tornaré però mai acabo d’arrencar, o sigui que aprofitant que avui acaba la setmana, faig aquest escrit obligat i miro de tornar al ritme habitual d’entrada diària.
Recordeu que els divendres seguiran estant oberts per tot aquell que vulgui deixar un escrit, i que al llarg de la setmana parlarem de tot una mica i tan aviat comentarem pel·lícules i cançons com deixarem anar els dits pel teclat per què facin.
Així que bentornats i benvinguts a Mandrilades.!
Mandrilades. 