Jo mai mai

Molt coneixem al Xavi Masdeu, el protagonista d’Arròs Covat (2009-), i si m’equivoco és que un dia us he de parlar d’aquesta meravellosa sèrie, però avui no. Avui toca parlar d’aquell que li posa veu, el Joan Dausà, que recentment i acompanyat d’Els Tipus d’Interès, ens ha ofert un disc intimista, senzill i molt recomanable: Jo mai mai (2012).
Des que vaig escoltar la cançó que dóna nom al disc, Jo mai mai, que no puc evitar escoltar-la sovint. Una història ben curta, però ben intensa i amb un final que et deixà una estona enlairat abans de tornar-la a escoltar.

Avui l’Albert arriba a l’hora,
em dóna el cava
i el poso en fred.
I arriben l’Hèctor i la Clara,
porten la nena
adormida en el cotxet.
I obro la porta a la Judit
“Avui véns sola,
m’encanta el teu vestit”.
I va arribant tota la colla,
quan són a taula
trec el sopar.

“Un menjar exquisit”,
“Vull provar aquest vi”,
“Qui vol cafè?
Hi ha gintònics, també”.
I “Juguem al joc d’aquelles nits d’estiu”,
“No parleu tant fort que la nena dorm”.

I l’Hèctor diu:
“Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit”
i afegeix:
“Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit”,
tothom em mira i ningú beu.

I aquell dard emmetzinat
se m’ha clavat al cor
i ho reconec i faig un glop.
I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got
em mira i diu:
“Jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat”,
“Jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat”.

I jo em congelo i ella beu.

Aquest cop també us deixo un curiós vídeo de promoció: