Bones a tots!
Si, fa ja força des que vaig escriure la última entrada d’aquest bloc i, tot i que no seria un tòpic dir que han passat moltíssimes coses en aquest temps, ja fa un temps que dic que hi tornaré però mai acabo d’arrencar, o sigui que aprofitant que avui acaba la setmana, faig aquest escrit obligat i miro de tornar al ritme habitual d’entrada diària.
Recordeu que els divendres seguiran estant oberts per tot aquell que vulgui deixar un escrit, i que al llarg de la setmana parlarem de tot una mica i tan aviat comentarem pel·lícules i cançons com deixarem anar els dits pel teclat per què facin.
Així que bentornats i benvinguts a Mandrilades.!
Hola a tots! Després d’aquest descans quinzenal que ha fet el bloc degut als exàmens de juny, arriba Juliol i naltros tornem en comptes de marxar de vacances! Seguirem parlant de cançons i discos i llibres i pel·lícules i sèries i el que faci falta, seguirem escrivint petites històries, i, recordem-ho, seguirem tenint la porta oberta els divendres per tothom que vulgui dir la seva!
Aquests dies, com potser heu comprovat, no actualitzo amb la regularitat que acostumo a fer-ho el bloc. El motiu és, com alguns imagineu, la meva immersió en un període d’exàmens prou decisiu. I entre el temps que dedico a l’estudi i l’energia que em consumeix, no em queda esma per pensar a omplir l’article del dia. 
M’agraden molt els llibres, tant el seu contingut com els llibres en si. En tinc per tot arreu i m’agrada tindre’ls sempre a prop. Personalment crec que diuen molt de la persona que els te, per això és de les primeres coses que em començo a fixar quan visito una casa nova, els llibres que té (si és que en té), quins són, com i on els té, de quin tipus són, etc. 
Començar un bloc, allò que es diu començar, és difícil. Hi han tants entrebancs com un es pugui posar per, finalment, no haver fet res de bo. I és molt comú que en aquest inici ple de grans expectatives, sigui on es quedin un munt de grans idees i propòsits blocaires.
Quan penso en el funcionament del bloc, sempre hi ha un moment en que em dedico a donar-li tombs al fet de la seva incorrecta indexació. Des de sempre, m’he dedicat simplement a tindre un índex de categories on vaig guardant els diferents articles, però sovint penso que no és una manera eficient de fer-ho de cara a ser trobat en els cercadors, i penso si no hauria de començar a posar etiquetes als articles. 
Comentava fa temps amb Marcusen sobre l’us del lector de noticies com aquest s’anava inflant a mesura que afegíem nous blocs i feeds que seguir. Personalment, no acostumo a consultar la meva conta de Google Reader al llarg del cap de setmana, cosa que fa que quan arriba diumenge a la nit o dilluns a la tarda, em trobi amb aquell indicador de +1000 articles sense llegir. Però no tot és per llegir! 
Ja tornem a ser-hi! De nou al peu del canó. Una setmaneta de vacances involuntàries que m’han mantingut allunyat dels teclats i de la trobada diària toquen la seva fi. Em sento fresc i tinc renovades ganes d’escriure, unes quantes coses de que parlar i ganes de tornar a fer repicar les tecles que fan dia rera dia creen Mandrilades. 
Miro i miro i res. Estiro els braços, badallo tot deixant caure el cap cap enrere i res. Xafardejo una mica pel meu lector de feeds, miro la música que està sonant, repasso les últimes piulades, però res. Ja fa uns dies, i qui diu dies diu setmanes, que res em ve al cap a l’hora d’escriure, res em sembla rellevant d’explicar, no hi ha res que em vingui de gust explicar. Res. 
Mandrilades. 