Portabilitat (1)

Una nova paraula que ha entrat al meu diccionari avui: Portabilitat. Després de poc més de deu anys amb Movistar com a companyia de telefonia mòbil, avui he fet el pas en una altra direcció, passant del blau al taronja, per anar cap a Orange. I no ha estat per ganes de canvi, però en una situació de rapidesa n’hi ha que no han sabut estar a l’alçada.

Tot va començar dissabte passat quan el botó de home del meu iPhone 3G va deixar de funcionar, sense més. Els que sou usuaris del telèfon d’Apple entendreu de seguida la problemàtica de no poder fer servir aquest botó, i és que no puc sortir de les aplicacions si no és reiniciant el mòbil.
Després de fer una mica de pedagogia sobre el tema, vaig veure que era un tema de hardware i que ja el podia donar per perdut (a no ser que li fes jailbreak, que mai m’ha acabat de convèncer).

Davant la perspectiva vaig decidir, després de mirar una mica per la seva web, trucar a Movistar per explicar que necessitava un mòbil nou i mirar quina oferta em podien fer. El resultat fou que els preus que hi havien a la seva web estaven absolutament equivocats i desfasadíssims, que un iPhone 4 em sortiria per 362€ (i un 3G per 218€…) i que no hi havia altre camí.

Sense gaires ganes de discutir, vaig mirar-me les tarifes d’Orange, que per cert, val la pensa remarcar com d’agraït és navegar per la seva web; i vaig veure que passant d’una a l’altra m’oferien l’iPhone 4 amb les mateixes condicions de contracte que tinc ara per 49€!
Després de comentar-ho una mica amb els amics, he decidit fer el canvi, fer la portabilitat.

El més trist del cas, és que jo volia quedar-me amb Movistar (encara que sàpiga que hi han altres modalitats més avantatjoses), per tant, avui el seu departament de fidelització, en no poder/voler fer-me una bona oferta, ha perdut dos anys de facturació per part meva. I no només això, ja que si en dos anys decideixo tornar, em faran una oferta tan potent com la que avui hagués necessitat. En fi, que hi farem.