Mentre feia la maleta

I mentre feia la maleta anava pensant en tot el que deixava fora i el que posava a dins. Mirava i mirava al seu voltant mirant de localitzar amb la mirada tot allò que necessitaria, però a cada clissada que feia l’aturava una nostàlgia que no hagués imaginat. De sobte aquella revista que no havia llegit mai li evocava el dia que la va comprar tot pensant que el seu contingut de ben segur li interessaria d’allò més.

Eren pocs dies, però la distància era suficient com per assegurar-se de no deixar-se cap detall. Repassava i repassava el check-list que tan curosament havia confeccionat amb l’aplicació del seu iPhone més adequada per l’ocasió, de ben segur que el temps emprat en aquest procés (trobar aplicació – personalitzar aplicació – confeccionar llista) era molt més que el que s’estalviava sense fer-ne, però el metodisme obliga, i si no fas aquestes coses, quin sentit tenen les noves tecnologies.

Ara un parell de camises, ara uns pantalons i ara unes sabates de mudar d’aquelles que es pasen l’any a l’armari esperant l’esdevenimet ideal. Ben plegadet tot i ficat dins de bosses separadores per donar encara més sensació d’ordre. El necesser encastat a la part baixa i tant la corbata com el cinturó enrotllats i no plegats.
El carregador del mòbil, un llibre pel viatge que no llegiria perquè s’adormiria ràpidament, una petita llibreta on escriure anècdotes que quedarà tal com ha arribat, exceptuant una suma o alguna divisió corresponent a un dinar pagat a escot, doncs realment poques vegades hi han anècdotes que mereixin ser escrites, després de tot, explicades sempre guanyen més.

Bé, semblava que no es deixava res, només restava tancar la maleta, fer-ho a la primera demostrant que els anys de jugar al Tetris amb la GameBoy no havien estat per res, agafar els papers del vol i marxar cap a l’aeroport.
No calia mirar enrera per últim cop, tampoc vesar una llagrimeta; no calia tocar la llinda de la porta, tampoc mirar per últim cop per la finestra sense fixar realment la vista enlloc.

Després de tot, tornava al cap de pocs dies.