Tornem a tindre convidat aquest divendres, i en aquesta ocasió, per primer cop, és una convidada! Us deixo amb la Meri i la seva ressenya de Black Swan.
I a tots aquells que teniu ganes d’escriure sobre qualsevol cosa, ja sabeu que els divendres teniu la porta oberta. Envieu-nos els escrits a mandrilades[at]gmail.com . Animeu-vos, va!
No vaig poder seguir la gala dels Òscar, i dilluns al matí, l’única cosa en que pensava en aixecar-me, era anar a veure a internet si li havien donat l’Òscar a millor actriu a la meva estimada Natalie Portman. Un Òscar cantat? Sí, però ben merescut, sense cap dubte.
La Srta. Portman broda un paper en absolut pla, un personatge ple de racons foscos, d’aristes que es van esmolant amb el transcurs dels esdeveniments. No veus a la Natalie Portman, no veus a aquesta gran actriu, des del primer minut que apareix envoltada en una onírica boirina, veus a la Nina, i fins a l’últim segon de pel·lícula pateixes per la ballarina que ha d’interpretar el Llac dels Cignes.
Em posaria a escriure i disseccionaria la pel·lícula minut a minut però no és qüestió d’aixafar-li la guitarra a qui no l’hagi vist. Deixeu-me dir, però, que és una gran historia, boníssima, amb una protagonista absoluta, que necessita de tots els elements que apareixen per completar la seva evolució.
Els personatges secundaris, les localitzacions, la música, el vestuari, la banda sonora, la manera com està filmada, els diàlegs, els silencis, tots són parts imprescindibles en una història molt ben enfilada des de bon inici de metratge.
Una pena que Black Swan no aconseguís cap altre guardó. Una pel·lícula per veure, recomanar, revisitar, gaudir i patir amb ella.
Meri
Mandrilades. 
Deixa un comentari