FC Barcelona Monogatari

Que a Japó són del Barça és una cosa que em va quedar prou indiscutida quan vaig estar l’últim cop allà. No van ser pocs els llocs o comerços on vaig veure algun pòster relacionat amb el Barça (el més sorprenent, un pòster del Villa vestint la blau-grana quan encara no havia debutat!), tampoc van ser pocs els japonesos que vaig veure portant la samarreta de l’equip i, òbviament, a les llibreries vaig poder veure munts de llibres sobre els diferents jugadors, destacant a Xavi i a Messi.
Com no havien de tindre llavors un manga sobre el Barça?

I no em refereixo al fet que Tsubasa Oozora (conegut a casa nostra com Oliver Aton) fitxés ja fa la tira d’anys pel Barça al món imaginari que Yoichi Takahashi ha anat creant amb el seu Captain Tsubasa (Oliver y Benji, 1981~) i que cada any treu nous partits i que ara per ara, ja ha tret alguna història íntegrament dedicada a la Lliga de les Estrelles (Captain Tsubasa En La Liga, 2010).

No, jo us vull parlar d’un manga auto-conclusiu (oneshot) que es va publicar farà un parell d’anys, al 2008, de la mà de l’editorial Shueisha, dins la seva revista de manga Shonen Jump (on s’ha publicat Dragon Ball, Naruto, Bleach o Death Note entre altres). De la ploma de Kaji Kamiya, ens presentava aquesta FC Barcelona Monogatari (Una Història del FC Barcelona).

A ella, se’ns parla una mica del Barça i la seva tradició de canterans, però bàsicament es dedica a explicar-nos la història de Lionel Messi i com va arribar a ser el millor jugador del món dins el millor equip del món.
Cal destacar que aprofiten per mostrar-nos també a un Bojan Krkić que just debuta amb el club… en fi, tota una raresa que pot interessar i fer gràcia a un fan del Barça.

Messi es desfà de cinc jugadors i GOL! (Barça-Getafe, 2007)

Sobre l’elecció de Messi com a protagonista, a banda de l’obvietat de tractar-se de l’actual millor jugador del món, personalment m’ha donat la sensació que el fet que tot i ser tan baixet de nen, arribés on ha arribat amb esforç i talent, ha calat en el cor dels japonesos.
I és que, en ser tradicionalment una població més aviat baixeta, sempre s’han preocupat de mostrar al públic que el tamany no sempre importa, com podem veure a altres sèries esportives com Dash!! Kappei (Chicho Terremoto, 1979) o la mateixa Captain Tsubasa on els protagonistes superaven el ser considerats baixets per la resta de la gent amb el seu talent i dedicació.

Us deixo aquí el manga en pdf per què li feu un cop d’ull. Recordeu però que les vinyetes d’un manga es llegeixen de dreta a esquerra!