Angel o Demonio

Cal tenir-los una mica ben posats i acceptar el que vols fer a l’hora de posar-te a veure una sèrie espanyola produïda per Tele5 on et diuen que assistiràs a l’eterna lluita entre el bé i el mal, amb àngels i dimonis enfrontant-se i lluitant entre ells. Però el cas és que fa un parell de dies, i abans que s’acumulessin més capítols per si un cas, em vaig posar mans a la feina amb Ángel o Demonio.

Amics coneguts

Com ja vaig comentar, fa un temps que em vaig disposar a veure la sèrie Friends sencera i de manera correlativa, ja que quan l’emetien per la televisió la veia a vegades amb el capítol començat, quan podia, quan em deixaven, ara un de repetit, ara un de nou… és a dir, com veiem abans moltes sèries.
El cas és que avui pensava en la quantitat d’actors coneguts que s’han deixat veure!

Episodes

Doncs ja està, per fi he pogut veure una de les sèries que més ganes tenia de veure, junt amb A Song of Ice and Fire: A Game of Thrones (i que fins mitjans d’abril res de res), de l’actual temporada 2010-11. No és altra que Episodes, amb Matt LeBlanc, a qui tots recordarem pel seu paper com a Joey a Friends o al seu propi spin-off Joey.
La premisa la vaig trobar si més no genialment trobada: els creadors d’una exitosa comèdia britànica són contractats per una productora americana per fer-ne la versió americana, tot molt bonic… en principi!

Addicte a la tele-realitat

Tornem a tindre al Marc Díez com a Convidat. En aquesta ocasió ens parla sobre un particular gènere de programes.
Animeu-vos vosaltres també i envieu-nos el vostre article a mandrilades[arroba]gmail.com

La MTV, aquell canal al que de nen vaig tenir accés gràcies a la parabòlica comunitària i que no veia des de fa 15 anys, ha tornat via TDT. De “Music” li queda ben poc, uns quants videoclips esquitxen la seva programació, inflada en bona part de realities de producció pròpia, importats directament del seu homònim nord-americà. I m’he de confessar: n’estic sorprenentment enganxat a una bona pila d’ells. No diré que els segueixo al minut, ni que em sàpiga els seus horaris d’emissió, però zappejant aterro sovint al canal per quedar-m’hi.

Revisitant Friends

La setmana passada més o menys, fent un tomb per la FNAC, i com acostuma a ser normal per aquestes dates pre-nadalenques (i no cap altre de l’any), vaig veure el pack de la sèrie Friends complerta. I, com cada any també, em va venir aquell sentiment de culpabilitat en recordar que encara no l’he vist mai acabar, ni se com ho fa, aquesta sèrie!
No podia ser aquesta situació, sumada a la irregularitat històrica amb que la vaig seguir, pel que vaig decidir posar fil a l’agulla per solucionar el problema.

The Walking Dead

No soc gaire fan del fenomen dels zombies, personalment no els hi trobo la gràcia. Per això em mirava tan escèpticament aquesta nova sèrie que m’oferien els nois de l’AMC.
Però una mica per la insistència dels fandom en la seva qualitat, una mica pel hype que s’estava creant i un molt per ser un producte de la cadena que ja m’ha regalat Breaking Bad (i que a molts altres també ha regalat Mad Men i Rubicon – pendent! -). I, oh, sorpresa! M’ha agradat, i molt!

Un futbol de sèrie

Avui a falta de Convidat per aquest divendres, us deixo la meva resposta a una entrada d’un bloc amic. Recordeu que si teniu ganes de participar, escrivint sobre qualsevol inquietud que tingueu, envieu els vostres escrits a mandrilades[arroba]gmail.com

Ahir, el bon amic Litus reprenia el seu bloc Cultura Patxanguera per parlar del que més tenia ganes: del Barça. Us recomano que us passeu i llegiu la seva entrada, jo ho vaig fer ahir i no em vaig poder estar de respondre-li extensament. A l’entrada ens comparava l’actual època que estem vivint amb el Barça amb una sèrie que va marcar la nostra infància, Dragon Ball (Bola de Drac, 1986), i com entre els dos ens donaven a entendre la diferència entre el bé i el mal i el valor de l’esforç.

Que vull veure?

No en soc gaire fan ni usuari de l’streaming, allò de veure les pel·lícules o les sèries “en viu” com si estiguéssim veient un vídeo a YouTube. Em costa el mateix baixar-ho, en quant a temps i recursos, i després el tinc per fer-li el que vulgui, se que veuré la versió que vull i que li trobaré els subtítols adequats.
No obstant l’altre dia, vaig necessitar veure certs episodis de sèries que tenia escampats per diverses bobines de DVDs i que feia mandra buscar. El recurs que us presento, em va anar de fabula!

Humor de “Luxe”

Diria que ja havia vist un tros de La Vida de Brian (Life of Brian, 1979) amb total desconeixença dels seus autors quan era petit, quan un nadal a casa dels meus tiets, jo devia tenir 12 o 14 anys, la meva tieta em va posar un video amb capítols de Monty Python’s Flying Circus (1969-1974) dient-me que estava segura de que m’agradarien i advertint-me “Parlen en anglés, però té subtítols”, em va posar uns auriculars perquè el so de la televisió no molestés als “grans” mentre feien la sobretaula. La jugada no li va sortir bé: no podia parar de riure. Havia descobert als Monty Python.

“Soy siberet!”

Puc afirmar que una de les meves grans fonts a l’hora de trobar vídeos nous a la xarxa és el senyor SantiFu, que no para de trobar-ne! Fa temps em va parlar d’una sèrie d’esquetxos protagonitzats per dos óssos que es preparaven per hivernar… i encara ric ara quan els torno a veure!