Adaptant “El Mètode Grönholm”

Aquest diumenge em venia de gust tancar la setmana amb una pel·lícula, com feia fa molt de temps. Entre les possibilitats hi havia una que m’intrigava, així que em vaig decidir per Exam (Stuart Hazeldine, 2009). Sense saber-ho havia triat una altra pel·lícula basada en El Mètode Grönholm de Jordi Galcerán.

Música… de pel·lícula!

El gènere musical que conformen les Bandes Sonores Originals m’agrada des que era ben petit. Parlava fa un temps amb un amic i em comentava si no estarien sent la continuació del que actualment anomenem Música Clàssica, ja que igual que Wagner composava sempre tenint molt en compte la representació, tal fa ara Zimmer, per exemple.
Avui us en recomano tres BSOs actuals que m’estan acompanyant aquests dies.

Moleskine Jones

M’agraden molt les llibretes de la casa Moleskine. Malauradament, m’agraden tant, que quan en disposo d’una em fa por fer-la servir per no fer-la malbé, una tonteria que em va portar a acabar fent servir les llibretes format passaport que es poden trobar a les tendes Muji. En tindre menys pàgines i un format més rústic, no em sap tan greu destrossar-les amb les bajanades que se m’acudeixen.

[IN]Cultura de Videoclub

Per enèsima vegada avui he tornat a dir “És que no l’he vista” en parlar d’una pel·lícula d’acció dels ’90, Universal Soldier (Soldado Universal, 1992) . Em trobo molt sovint en aquest tipus de situació. M’encanta el cinema i em considero un entusiasta de les pel·lícules, segueixo l’actualitat del món del cel·luloide i puc jugar a emparellar noms d’actors segons les pel·lícules en que han intervingut; però tinc un punt feble, una època que ocupa gairebé les meus primers 20 anys en que no vaig veure cap, ni una, de les considerades blockbusters del moment.

Inceptionant…

1r Nivell: Avui, aprofitant que el DVDrip ja fa uns dies que esta aquí i el DVD està al caure (9 de Desembre), he estat revisant una mica Inception (Orígen, 2010) de Christopher Nolan, per mi, la millor pel·lícula d’aquest 2010. Ho remarco perquè quedi clar a qui encara no l’hagi vist. És esplèndida. Està feta amb un gust exquisit, porta el preciossisme a una pel·lícula d’acció i robatoris. Però avui no parlaré d’Inception.

Harry Potter and the Deathly Hallows (Part I)

Doncs no puc dir que l’esperés amb gaire il·lusió, de fet ni m’en recordava de la seva estrena fins que ho vaig veure en una revista, però a mida que anava passant el temps des del divendres passat de la seva estrena, les ganes d’anar a veure-la van anar creixent. Així que avui, i reprenent la meva tradicional pel·lícula dels dilluns, m’he acostat al cinema per veure ja el principi del final.

La Cançó del Combat

Si fa temps parlàvem de La Cançó de l’Entrenament, avui vull parlar d’un altre tipus de cançó. Acostuma a trobar-se en els mateixos indrets que trobàvem l’altre gènere musical, és a dir, en pel·lícules vuitanteres de lluita i sèries d’animació de la nostra infància.
En ocasions, després d’haver-se entrenat, el protagonista acabava per presentar-se al torneig de torn per tal de comprovar les seves recentment adquirides habilitats per la lluita. Però a l’hora de la veritat només els combats finals necessitaven un seguiment més acurat, i per fer-nos digerir millor les eliminatòries prèvies ens proposaven un resum musicat.

Que vull veure?

No en soc gaire fan ni usuari de l’streaming, allò de veure les pel·lícules o les sèries “en viu” com si estiguéssim veient un vídeo a YouTube. Em costa el mateix baixar-ho, en quant a temps i recursos, i després el tinc per fer-li el que vulgui, se que veuré la versió que vull i que li trobaré els subtítols adequats.
No obstant l’altre dia, vaig necessitar veure certs episodis de sèries que tenia escampats per diverses bobines de DVDs i que feia mandra buscar. El recurs que us presento, em va anar de fabula!

Humor de “Luxe”

Diria que ja havia vist un tros de La Vida de Brian (Life of Brian, 1979) amb total desconeixença dels seus autors quan era petit, quan un nadal a casa dels meus tiets, jo devia tenir 12 o 14 anys, la meva tieta em va posar un video amb capítols de Monty Python’s Flying Circus (1969-1974) dient-me que estava segura de que m’agradarien i advertint-me “Parlen en anglés, però té subtítols”, em va posar uns auriculars perquè el so de la televisió no molestés als “grans” mentre feien la sobretaula. La jugada no li va sortir bé: no podia parar de riure. Havia descobert als Monty Python.

Scott Pilgrim vs. the World

I un altre dilluns amb pel·lícula. I molt esperada, tot s’ha de dir! Des de principis d’any que apareixen teasers, tràilers, imatges d’ella, però la pel·lícula no arriba als nostres cinemes… I vet aquí la sorpresa que em porto en veure que el DVD ja ha aparegut als Estats Units! Doncs davant la incertesa de la seva estrena per les nostres sales (segons IMDB, el 10 de Desembre) les ganes m’han pogut i aquesta tarda l’he vista.