Trucades perdudes

4 Abril, 2012

En aquell moment, de les dos-centes dinou persones que hi havien davant de l’entrada del Triangle, vuitanta-tres estaven parlant per telèfon amb unes altres vuitanta-tres persones, mentre que les cent trenta-sis restants s’enviaven missatges de text, fotografies, localitzacions i notes d’àudio amb unes altres cent noranta-quatre persones. Ell venia caminant del carrer Pelai. Ella pujava per les escales mecàniques de la parada de metro.
I en creuar-se enmig d’aquella teranyina de converses a distància, tots dos escoltaren la cançó que l’altre cantava dins el seu cap, i en veure que era la mateixa es van aturar l’un davant de l’altre.

A partir d’aquell moment van repetir fins a tres vegades cadascuna dels centenars de paraules que havien après, fins i tot n’inventaren de noves doncs el diccionari es quedà petit per expressar tot el que volien dir. Donaren al café que prenien una raó d’existir i una sensació d’haver acomplert més que la seva missió en ser begut. I al voltant d’una petita taula de marbre tot semblà insonoritzar-se per ells.

Rellegiren tots els llibres que coneixien i van tornar a veure totes les pel·lícules que havien vist. Reescoltaren tots els discos que havien passat per les seves mans i cantaren de nou totes les cançons que recordaren. Rigueren amb tots els acudits que van fer i ploraren les misèries de l’altre. Donaren tombs i tombs a tots els temes haguts i per haver.

En fer-los fora del tercer bar que tancaven es donaren el número de mòbil amb la promesa de tornar a trobar-se.

Al dia següent cap dels dos trucà l’altre per ser massa aviat encara i per encara gaudir de la màgia del dia anterior. Al cap de dos dies no es van trucar tampoc esperant que fos l’altre qui ho fes primer. Al tercer dia tampoc es trucaren per despit. Al quart dia un dels mòbils va sonar i la conversa que van tindre es va allargar fins al tard sense recordar-se de senyalar un altre dia per trobar-se. I així les trucades es començaren a repetir a banda i banda.

L’altre dia mentre parlaven pel mòbil es creuaren caminant, però aquest cop no sentiren la cançó que que sonava al cap de l’altre, tampoc s’aturaren l’un davant de l’altre, doncs la seva conversa estava perduda entre les altres noranta-tres converses que en aquell moment s’estaven mantenint en mòbil, i que junt amb les cent vint-i-tres persones que s’enviaven missatges de text, fotografies, localitzacions i notes d’àudio amb unes altres cent seixanta-cinc persones, conformaven les dos-centes disset persones que hi havien en aquell moment davant l’entrada del Triangle.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: