El Secret

Mentre m’acabava un tall d’entranyes, davant meu m’esperava un bon tall de colita de cuadril farcida amb pebrots, formatge i bacó, tota ella regalimada de ximixurri. Una autèntica luxúria gastronòmica. Quan ja en portava la meitat li he preguntat al mestre que ens ha preparat aquest espectacular asado uruguayo, el Cacho, si hi havia algun secret per preparar-lo, i ell m’ha contestat que cap ni un. Però jo si que he vist quin era.

Haver-lo preparat rodejat de família i amics, xerrant, rient. Amb un dia de total primavera que ens ha acompanyat al llarg de tota la jornada. Musica de fons per donar-li ritme als compassos que marcaven les brases de la llenya. Cap pressa per qualsevol motiu, si havien passat dotze anys des de l’últim cop que havien fet un asado, bé podien esperar una estona més. No cal dir que l’entorn ideal ofert per un no menys ideal amfitrió com és el Ferran era la cirereta que ho coronava tot. I la prova de que tanta lloança era merescuda, eren les cares d’absoluta plaença de tothom amb un somriure que no volia marxar en cap moment.

Heus aquí el secret.