Ens agrada cuinar?

Ja fa uns dimecres que, aprofitant la secció que setmanalment dedica el diari Ara a la lectura, em fixo en el rànquing dels llibres més venuts tant en català com en castellà i miro de constatar un fet que em va cridar l’atenció fa un temps. I des que m’ho miro que no ha fallat encara, i és que dels cinc llibres més venuts de no ficció en castellà, sempre tres són de cuina. Un 60%!

Ho podeu comprovar mitjançant el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i si bé en mirar els següents llocs aquesta estadística ja disminueix, em va resultar prou curiòs, si més no, perquè en el rànquing dels llibres en català de no ficció, no s’acostuma a donar aquesta proporció. En català predominen els anomenats llibres mediàtics, que a vegades sembla que el programa de ràdio o televisió que no en te un parell a les llibreries, no és programa del tot.

Realment hi ha aquesta passió per l’aprendre a cuinar? Em crida l’atenció, perquè si fas un cop d’ull a la secció de llibres de cuina de qualsevol llibreria podràs observar que no acostumen a ser llibres econòmics que diguéssim, i en canvi, setmana rera setmana, allí els tenim.
Potser si que hi ha dèria per conèixer la manera d’alimentar-nos millor, de cuinar més de manera més sana, de poder sorprendre amb plats nous als convidats i no quedar-se ancorat al mateix de sempre.
Però també hi ha una manera de llegir aquestes xifres, potser és que, tot i que als lectors catalans també ens interessi aprendre a cuinar, no es publiquin tants llibres com en castellà. No conec les dades, però esperem que no sigui el cas!

I res, ja que parlem de llibres de cuina, no m’acomiadaré sense recomanar-vos un parell: 1080 Receptes de Cuina de Simone Ortega (labutxaca, 2009), tot un clàssic, i el Corpus del Patrimoni Culinari Català (La Magrana, 2011), un imprescindible.