Novel·la juvenil?

Fa uns dies que vaig començar a llegir L’Any de la Plaga (2010) de Marc Pastor, i només amb l’escàs terç de llibre que porto llegit ja puc dir que m’està agradant molt i que quan l’acabi us en parlaré. Però abans volia parlar-vos de la sensació que m’està donant llegir-lo, una sensació que em transporta als meus temps de col·legi i de lectura de l’anomenada literatura juvenil.

I no em refereixo a la que ara s’estén per les prestatgeries dels centres comercials i les llibreries amb tots els seus vampirs, homes-llop, àngels i altres personatges romàntics (i que estic molt a favor que hi siguin), si no a aquelles novel·les curtes que en principi esqueien a la teva edat. Les que tractaven d’estius animats per crims, viatges de fi de curs, enamoraments apassionats, etc.
I si una cosa recordo amb certa angúnia, era aquella fal·lera de molts dels escriptors per escriure amb un llenguatge que ells consideraven el propi del lector a qui anava dirigit, i que pel meu gust sempre és notava fals i forçat.

Però en aquesta època que als trenta encara veiem sèries de televisió com quan érem petits, que encara sortim els caps de setmana i de tant en tant quedem per jugar una partideta de risk; ens segueix venint de gust llegir literatura juvenil. Només que ara l’escriptor te si fa no fa la mateixa edat que el lector i fa que aquest cop si que connecti directament amb la generació a qui es dirigeix.

M’ho estic passant genial amb aquesta tournée de la novel·la juvenil als trenta, i que duri!