American Gods

Tot i haver sentit el nom de Neil Gaiman ben sovint al meu voltant, no va ser fins que no vaig veure la pel·lícula Stardust (2007) i, més tard, Coraline (Los Mundos de Coraline, 2009) que no vaig tindre una relació directa amb ell i les seves històries. I es que va ser la excusa perfecta per fer-me amb una còpia de Good Omens (Buenos Presagios, 1990) co-escrita amb el creador del Món Disco, Terry Pratchett, i vaig quedar força encisat per aquest parell d’escriptors. Però com que amb Pratchett ja ho havia intentat de manera insatisfactòria, vaig provar amb en Gaiman, i la millor manera que em va semblar va ser començar amb American Gods (2001).

A American Gods, ens trobem amb un personatge, Sombra, que després d’estar un temps a presó surt i es posa a treballar a les ordres d’un home misteriós que es fa anomenar Wednesday, ràpidament es veurà enmig d’una incipient guerra que enfrontarà als antics deus (els coneguts per la mitologia) contra els moderns (els nou nats deus de la societat moderna com ara la Comunicació, la Informàtica, etc.).
Sota aquesta premissa tan original, Gaiman ens porta a un viatge a través de l’Amèrica profunda, de les atraccions de carretera i dels poblets fantasmes que encara es troben, mentre ens parla de com han canviat els temps en aquell país, els valors, les persones, i sobretot la fe.

De principi és una història addictiva, en part per les seves històries complementàries a base de contes on explica l’origen del folklore americà, però, personalment, l’última tercera part del llibre es fa pesada i avorridota en perdre per una banda els contes i per l’altra la pausa i el ritme tranquil del principi.
De totes maneres, es un llibre molt ben escrit, on trobes elements característics d’en Gaiman com els somnis o els mons paral·lels. Un llibre recomanable a aquells que els interessi la temàtica o tinguin ganes de llegir a un bon escriptor. I si no, HBO ja ha anunciat que s’encarregarà de la seva adaptació en forma de sèrie i que comptarà amb sis temporades… no se si hi ha prou material, però benvinguda serà!