Trens, estacions i bitllets

Des de fa molts anys que agafo el tren, si fa no fa, com a mínim un cop per setmana, és el que te viure a Barcelona i enyorar Reus el cap de setmana.
Amb els anys t’acabes acostumant i aprofites aquesta hora i mitja de trajecte per llegir, per escoltar música, per dormir… Però el que encara, i cada cop menys, no suporto és l’organització de les estacions a l’hora de gestionar la venda de bitllets.

He arribat a anar amb més de mitja hora d’antelació i no haver pogut comprar el bitllet per la quantitat de cua que es genera a l’estació de Sants o a l’estació de Gràcia. La raó? Cues llargues, poques guixetes per atendre la demanda, i, en molts casos, gent que només necessita informació.
Aquest últim motiu es fa estrany en comprovar que sempre hi ha una guixeta d’informació on no hi va ningú, cosa que fa que un es pregunti si es que no hi va ningú perquè la informació que donen a “Informació” és dolenta i la gent no se’n refia, o es que la gent prefereix anar a preguntar directament a guixeta per, en cas de resoldre els dubtes, poder ja finalitzar l’operació.

Parant-se un a pensar, tampoc semblaria que aquest fet hagués de provocar incidències, però el fet que en gran part de les ocasions els dubtes els acostumin a tindre gent gran i estrangers i que sovint la preparació del personal de guixetes no és l’adequada per resoldre aquests problemes, fa que s’eternitzi el procés.

El problema de les cues l’he vist resolt de diverses maneres, per exemple, la cua per comprar bitllets per l’AVE (gairebé sempre buida) funciona amb el tradicional mètode de les cordes en que aquestes creen un petit laberint i els usuaris van accedint d’un en un al servei, no com el sistema actual de una cua per finestreta on la gent es reparteix entre les cues, fa el viu, etc.
Un altre mètode és el vist a Madrid, on s’agafa un número segons la teva necessitat i fent saber els torns mitjançant marcadors, el sistema més eficient crec jo.

I tot això, com deia, en cas que tinguis temps, de no tindre’l, com és habitual per exemple en mi, has de comprar el bitllet al tren, i es quan et dones compte que el que ells anomenen multa del 20% sobre el preu del bitllet, és en realitat el preu que pagues per no fer les cues, o dit d’una altra manera, és la rebaixa que et fan si estàs disposat a empassar-te la cua.

Senyors d’ADIF, senyors de RENFE, a qui pertoqui, busquin una solució, n’hi han de massa simples com per ser ignorades.