Vino Tinto

Fa uns anys ja, vaig anar amb el Litus a un concert de jazz a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Era una vocalista anomenada Angela Suárez que, acompanyada per un trio, va oferir-nos una nit de bona música i sensualitat. Però el que més em va quedar a la memòria va ser una versió de Vino Tinto de Estopa.
Ara fa uns dies, en l’ambient més inverosimil, va tornar a sortir aquesta versió en una conversa i avui aprofito per rescatar-la i recomanar-la.

Bales de Pintura

Aquest dissabte, en motiu del comiat de solter d’un amic, em vaig trobar anant a passar un matí jugant a Paintball. És una activitat que fa anys que en sento a parlar com un èxit total, ideal per grups, per passar una estona de diversió.
Jo no havia jugat mai, mescla de por i precaució causada pels comentaris sobre “ferides de guerra” que s’expliquen sovint, però val a dir que vist amb retrospectiva, va ser ben divertit i curiós.

Mails, mails, mails

La meva primera conta de mail que vaig fer servir de manera normal va ser la que em van assignar en entrar a la universitat. Després, per tal de no barrejar certs tipus de correus, em vaig donar d’alta a un webmail que oferia la web de l’acabat de néixer 3xl.net. I ja més tard i, marcant un abans i un després, em vaig obrir una conta a Hotmail, més exactament, al febrer de 2001.
Òbviament, ho vaig fer per poder fer servir el Messenger que llavors començava a ser el monstre que va acabar sent. Però, tal i com havia fet abans, per tal de mantindre uns contactes separats d’uns altres, no vaig trigar gaire a crear-me una segona conta a Hotmail, era el juliol de 2001.

L’última carta de Companys

Recordo la compra de Història de Catalunya (modèstia a part) (2001) de Toni Soler a una de les parades de Sant Jordi que hi havien aquell any a la Plaça Mercadal de Reus. Segurament, en la seva compra va haver-hi més influència mediàtica que altra cosa, doncs en aquells temps no era molt avocat a la història, però, sorprenentment, la seva lectura em va deixar molt bon sabor de boca, i de rebot, vaig aprendre quatre coses.
És per això que no vaig dubtar en fer-me amb un exemplar de L’última carta de Companys (2009) en pic la vaig veure a les llibreries.

Insolació

Un dia complicat, bé, més atrafegat que complicat, que ha fet que gairebé no hagi trobat el moment per escriure… i tampoc és que me’n sobri ara mateix! Us deixo doncs amb una recomanació musical, una d’aquelles cançons que setmanalment si fa no fa, us faig arribar.
La vaig descobrir fa uns dies i mira que te temps, però d’ençà a avui sempre hi ha un moment que la tornada de Insolació d’Albert Pla em ve al cap i em trobo de cop tornant-la a escoltar, i tot i que l’original és en castellà i es troba amb el nom de Insolación o Ventegenarios, jo us deixo amb la versió en català que és la que vaig escoltar jo.

Més val tard que mai

A casa dels meus pares, de sempre hi han hagut dos diaris a la taula de la saleta: el Periódico i La Vanguardia. Des que el Periódico va començar la seva edició en català, aquesta fou la edició que començà a arribar a casa, però per més que preguntés mai em van saber respondre del tot, per què un diari tan associat a la cultura catalana com és La Vanguardia, no disposava d’edició en català, em semblava una quelcom contradictori.
Dimarts passat, 3 de Maig, aquesta contradicció finalitzava i arribava (per fi!) la seva edició catalana als quioscs.

Con mi voz

Doncs va ser un descobriment gràcies a la “famosa” publicitat de Spotify (aquella que ja fa una setmana que no sento). Vaig sentir a parlar d’aquesta nova veu, Mäbu, que seguint l’estela d’altres cantants indie autòctones com Russian Red o Annie B Sweet, llança un disc ple de cançonetes molt melòdiques on predomina la veu com a instrument.
Personalment, el disc Buenos Días (2011) no em diu res i escoltant-lo vaig acabar saturat, però d’entre tot em va quedar al cap aquesta cançó Con mi voz.

El rival i l’enemic

Com si fos el capítol d’una emocionant sèrie d’anime del gran gènere spokon, ahir a la televisió, en prime-time, ens oferien el desenllaç d’una de les sagues que van conformant aquesta boníssima sèrie que des de fa vora 3 anys ens està oferint el Barça de Guardiola. Una sèrie on el protagonista és aquest Barça que ens ha robat el cor a molts i que no para d’aconseguir triomfs i gestes, el rival a batre és el Real Madrid i l’enemic el seu entrenador, Mourinho.

The Killing

A principis d’abril, la AMC, responsable de tres de les grans sèries del moment com són Mad Men (2007), Breaking Bad (2008) i The Walking Dead (2010), ens presentava el seu nou projecte, una adaptació d’una sèrie danesa anomenada Forbrydelsen (2007) i que ens porta a mirar de saber Who killed Rosie Larsen?, és a dir, Qui va matar la Rosie Larsen?

Sota la llum de les Lamparetes

Dijous passat vaig assistir al concert on els Antònia Font presentaven a Barcelona, al Casino de l’Aliança de Poblenou, el seu nou treball Lamparetes (2011). Les ganes que tenia per veure’ls tocar de nou des de l’últim cop que els vaig veure al Liceu posant fi a la seva gira Coser i cantar (2007) eren enormes. Quedarien satisfetes?