Fa calor

L’estiu no és de bon tros la meva estació preferida i és, bàsicament, per la calor. Una calor que any rera any va en creixement i comença abans. Tornen aquells dies en que el sol no para d’incidir sobre la meva finestra i em deixa ben aixafat, però encara també estem en aquell moment en que no saps si agafar una jaqueteta per si les mosques, però amb el dubte de si t’hauràs de passar la tarda amb ella al braç mentre te’l va coent poc a poc.

I juntament amb aquella tan desagradable sensació de sortir al carrer acabat de passar per la dutxa i en caminar quatre passes començar a suar, també notem l’arribada de l’estiu en altres llocs, com en la quantitat de carn descoberta que es veu pel carrer i que fa que badem i badem, que haguem de córrer a buscar unes ulleres de sol cada cop més grosses (perquè és per això que cada cop són més grosses, no?).
Arriben els informatius amb les seves clàssiques noticies sobre els primers banys de la temporada, les ciutats on fa calor, la dieta del bikini… buf! Ho sento, és una estació que em fa mandra!

Però tot té el seu costat bo també. Vacances, projectes amb els amics, nits a la fresca, tertúlies que s’allarguen en no ser conscients de l’hora ja que el sol encara esta per damunt nostre, les revetlles, els concerts… i tot allò que evoca el veure’t amb un braç per sobre l’espatlla d’un amic i a l’atra mà un got de plàstic ple de cervesa ben fresca a preu popular.

Si senyors: fa calor!