Mails, mails, mails

La meva primera conta de mail que vaig fer servir de manera normal va ser la que em van assignar en entrar a la universitat. Després, per tal de no barrejar certs tipus de correus, em vaig donar d’alta a un webmail que oferia la web de l’acabat de néixer 3xl.net. I ja més tard i, marcant un abans i un després, em vaig obrir una conta a Hotmail, més exactament, al febrer de 2001.
Òbviament, ho vaig fer per poder fer servir el Messenger que llavors començava a ser el monstre que va acabar sent. Però, tal i com havia fet abans, per tal de mantindre uns contactes separats d’uns altres, no vaig trigar gaire a crear-me una segona conta a Hotmail, era el juliol de 2001.

Al Cèsar el que és del Cèsar, Hotmail en aquells temps anava de conya! Mai vaig disposar d’una conta de correu que no funcionés via webmail, per tant mai vaig necessitar gestors de correu com el Outlook, de fet, recordo haver-lo intentat fer servir amb la conta de Hotmail i acabar tenint més problemes que sense ell.
Hotmail era una festa i tothom estava convidat, disposaves (si malament no recordo) de 20 MB d’espai, així que els adjunts de bromes i els mails amb acudits campaven a tota velocitat entre les adreces de correu, i passava el que havia de passar, que les contes s’omplien.

Va ser cap al maig de 2006 quan vaig rebre una invitació per part d’un company de pis per obrir-me una conta de GMail, cosa que no vaig dubtar a fer en veure que m’oferien 1 GB d’espai! I allò si que va ser definitiu. Descobrir que els mails es niaven segons l’assumpte deixant la safata d’entrada ben neta i endreçada, que el filtre de correus brossa funcionava (no com el de Hotmail), etc. va fer que em decidís a fer d’aquella nova conta la meva conta personal definitiva. I amb ella segueixo a dia d’avui.

Aquesta reflexió sobre el correu electrònic ha vingut donada en pensar fa una estona quan de temps fa que faig servir el mail som a eina. Els càlculs m’han donat aquests 11 anys aproximadament. 11 anys fent-lo servir diàriament, polint-lo, fent-lo eficaç, investigant-lo, traient-li rendiment. És per això que potser a dia d’avui no tinc cap dificultat a l’hora de gestionar el meu correu i mantenir-lo a ratlla amb bons hàbits de lectura i seguiment (encara que l’iPhone m’estigui fent agafar mals costums!). I per això mateix em costa entendre que tota la gent que, si fa no fa, fa servir el correu de fa el mateix temps, té tantes dificultats per fer-lo servir.