L’última carta de Companys

Recordo la compra de Història de Catalunya (modèstia a part) (2001) de Toni Soler a una de les parades de Sant Jordi que hi havien aquell any a la Plaça Mercadal de Reus. Segurament, en la seva compra va haver-hi més influència mediàtica que altra cosa, doncs en aquells temps no era molt avocat a la història, però, sorprenentment, la seva lectura em va deixar molt bon sabor de boca, i de rebot, vaig aprendre quatre coses.
És per això que no vaig dubtar en fer-me amb un exemplar de L’última carta de Companys (2009) en pic la vaig veure a les llibreries.

En aquest nou llibre, Soler escriu una novel·la entre històrica, thriller i política. Secretament, el govern català de l’any 2015 ha creat la màquina del temps i es proposa fer-la servir per anar enrera en el temps, rescatar Lluís Companys abans de ser afusellat i fer-lo servir com a reclam publicitari per la seva descoberta.
Però Companys no acaba de trobar el sentit a no haver mort com a màrtir per Catalunya i trobar-se ara envoltat d’un món, una Barcelona i una Catalunya que ni coneix ni entén.

És una novel·la lleugera que juga amb els fets històrics per oferir-nos la part “d’acció” del relat, i que aprofita per debatre per boca de Companys i els seus interlocutors tranquil·lament sobre el catalanisme, la política, el que va ser i el que serà, mentre cauen els mojitos i els xopets de whisky. Una lectura més que recomanable, a més, per conèixer de més a prop a un personatge clau de la nostra història.