El rival i l’enemic

Com si fos el capítol d’una emocionant sèrie d’anime del gran gènere spokon, ahir a la televisió, en prime-time, ens oferien el desenllaç d’una de les sagues que van conformant aquesta boníssima sèrie que des de fa vora 3 anys ens està oferint el Barça de Guardiola. Una sèrie on el protagonista és aquest Barça que ens ha robat el cor a molts i que no para d’aconseguir triomfs i gestes, el rival a batre és el Real Madrid i l’enemic el seu entrenador, Mourinho.

Un guionista no ho faria millor a l’hora d’escriure la història, i ahir tocava capítol decisiu. El Barça havia de tancar el seu passi a la final de la Champions, el Madrid havia d’evitar-ho i donar així sentit a una temporada només salvada per la Copa del Rei (que en una senyal de presagi, a en Sergio Ramos li va caure de les mans i fou esclafada per un autobús #mandrilades).

L’equip blanc ha deixat entreveure signes com els del típic rival que en un moment de la sèrie ven l’ànima al diable per la victòria i oblida el seu joc, la seva personalitat, tot, per aconseguir-la. El diable en aquest cas seria Mourinho (sempre figuradament). Però sempre hi ha aquell moment en que el rival decideix que ja n’hi ha prou i torna a intentar ser ell mateix per guanyar com ell ho sap fer, o si ha de perdre, al menys fer-ho amb orgull.

Els millors antagonistes són els que abans d'enemics van ser amics

I aquesta era la por que jo tenia ahir, que lliures de la presència de l’entrenador malvat a la banqueta, decidissin treure pit i orgull i jugar a totes… i a mi és el que em va semblar veure en molts moments. Detalls, jugades, furts de pilota, parades… un rival digne de jugar-hi! I que com va dir Guardiola, “és que són molt bons!”. No va poder ser perquè el Barça és el protagonista de la sèrie i havia de guanyar, perquè si no la sèrie s’acaba, però, èpicament, sota una forta pluja, tots dos van donar-ho tot per guanyar.

I una cosa va quedar clara, el Madrid és un rival a batre, i quan aquest rival és el que coneixem i ens planta cara, és quan fa més por, però també quan més ens agrada veure el partit. Mourinho és un enemic, un dolent, un vilà episòdic que no durarà gaire, i que només el tornarem a veure com a guest star en alguna futura Champions, ara que ja us dic que serà un capítol de màxima audiència!