El partit de l’any

Va néixer com una proposta esportiva per la nostra colla, poc avesada a tals afers, i recordo que fou després d’un concert The Killers, en un pub de Barcelona, ben entrada la nit i amb les copes a la mà que dos noies amb mans inocents (o això volem pensar) van anar traient paperets amb noms fins a formar els dos equips que actualment, i des de fa tres anys, disputen aquest derbi carregat de passió que és el Macropartit de Costellada Mandril, o altrament dit, MUUF Utd. vs FEOS F.C..

No Controles

Sense cap altre intenció que passar l’estona mentre dinava, ahir vaig veure No Controles (2010), segon llargmetratge de Borja Cobeaga. He d’admetre que la vaig començar a veure més atret per la referència que fa el títol a una cançó que m’agrada molt que per cap altra cosa, doncs l’experiència Pagafantas (2009), el debut del director, tot i no semblar-me una pel·lícula dolenta, tampoc em va acabar de fer el pes. Malauradament, el resultat ha estat més o menys el mateix.

Link’s Awakening, un clàssic de la Game Boy

Si em preguntessin pels meus jocs preferits per consola, que són ben pocs doncs no és que sigui un gran jugador, és ben segur que entre ells estarien els jocs de la saga The Legend of Zelda. De fet, l’ultim joc que recordo haver acabat, quan vaig estrenar la meva Wii, va ser el Twilight Princess, i en guardo molt bon record.
Fa poc, via Twitter vaig conèixer la pàgina Game Boy Online, on pots jugar a molts jocs de la mítica consola portàtil de Nintendo, i un d’ells era el Link’s Awakening… no em vaig poder estar!

Une Belle Histoire

Fa dies que no em puc treure del cap aquesta cançó francesa. És una d’aquelles que de petit devia escoltar en algun casset dels que rondaven per casa i que l’altre dia en sentir-la ara no recordo on, va ser com retrobar-se amb un vell amic, amb Michel Fugain més exactament i amb la seva Une Belle Histoire. La melodia agafava forma sola, coneixia els ritmes, els canvis… i ara no paro d’escoltar-la.

El córrer del temps

Els dies passen al seu ritme però de manera impassible. Dilluns, dimarts, dimecres… minuts que es transformen en hores i hores que sense gaire esma moren per deixar néixer una altra, que encara que il·lusòriament semblen prendre’s-ho amb calma, acaben passant totes de cop mentre badaves.
Ara la nit, ara el dia, la setmana que comença arrambla amb la vida de tothom al seu pas sense que ningú pugui dir la seva ni parar el tren per baixar-se.

Mirant com cuina Jamie Oliver

Fa uns dies buscava per internet una recepta per fer amb patates, i vaig anar a petar a un vídeo de YouTube protagonitzat per un anglès amb fort accent que, vestit amb una sudadera i un barret de llana, m’explicava com fer una amanida de patates ràpida i ben senzillament, i que feia un goig brutal. Aquest personatge era Jamie Oliver, i jo acabava de trobar un cuiner que em motivava!