Calgary 88

Un dia ja parlaré detingudament i com cal sobre Antònia Font, i si cal, sobre el seu nou disc Lamparetes, però avui per començar, us recomano des d’aquí la cançó Calgary 88.
No se que feia, però de sobte aquesta cançó va cridar tota la meva atenció i em vaig quedar amb la història que explica, una història sense més però que trobo encantadora, una música i unes segones veus acompanyen i donen èpica a aquest romanç que ens porta a les Olimpíades d’Hivern de 1988 a Calgary, Canadà mentre sona Atlantis Is Calling (S.O.S. For Love) dels Modern Talking…

Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s’olimpíada d’hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir
-Te casaries amb jo?- I vaig contestar
-Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d’or.

En sincronia i a màxima velocitat,
te vas a l’aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t’agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t’aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutir,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d’estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia “Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Es locutors repassen que Rússia va treure un 9’5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9’75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m’abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna’m sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia “Atlantis is Calling (S.O.S. for love).