Nòrdica

Només hi havia ganes d’agafar la nòrdica i amagar-se a sota, ben amagat, que no entrés ni una mica de llum. Però allà dins, allà ficat també hi havia inseguretat doncs no es podia saber que passava a fora, o sigui que es va optar per treure el cap, però només fins al nas. Finalment la incomoditat va fer acabar de treure’l fins la barbeta. I tancà els ulls, els apretà amb força fins a veure papallones iridescents i formes cal·leidoscòpiques, però res, res marxava d’on era.

Tombs i més tombs sota el pes de la nòrdica que ja començava a donar massa calor, tan aviat incomodava un camall del pijama com el cobrellit que anava agafant orografia dictada pels anars i venirs del cos inquiet. S’encengué el llum i s’agafà el llibre de la tauleta de nit, aquell que es va comprar per Sant Jordi i que onze mesos i mig després encara estava amb el punt de llibre a la pàgina catorze. Enretirat el punt de llibre, decidí començar de nou però cada línia llegida no feia més que fermar les coses i que els ulls arribessin al final de la pàgina sense haver retingut cap paraula.

Llibre tornat a la tauleta, llum apagat i nòrdica embolcallant de nou, s’intentà l’ultim esforç per dormir i no somiar, i tot i semblar inútil en un principi, finalment guanyà el cansament per 1 a 0 i els ulls s’aclucaren, primer un i després l’altre, donant pas a una foscor que es veié sobtadament interrompuda per l’alarma del rellotge que indicava l’hora de llevar-se.
S’aixecà del sofà, apagà l’alarma i tot mirant per la finestra mentre pensava que aquell dia tampoc valdria la pena, va ficar-se al llit, tapant-se amb la nòrdica i tancant els ulls buscant la son.