Los Magos

El vaig voler llegir des que el vaig veure a les estanteries de la llibreria Galatea de Reus i vaig llegir-me l’argument. Em prometia una mena de versió de Harry Potter més adaptada a l’edat adulta dels personatges i una premissa de viatges a mons fantàstics i universitats de màgia que em semblava més que cridanera.
Pel meu passat aniversari van tindre l’encert de regalar-me’l i un cop llegit puc dir que Los Magos (The Magicians, 2009) de Lev Grossman és un llibre més que recomanable per tot aquell a qui li agradi aquest gènere de literatura.

Quentin Coldwater és un jove molt intel·ligent que, a les portes de de finalitzar l’institut, no sap ben bé que fer amb la seva vida. Amant d’una sèrie de llibres infantils sobre un món màgic anomenat Fillory, un dia és convidat a matricular-se a una universitat dedicada a la formació de mags.
Dividit clarament en quatre etapes de la vida de Quentin, anirem veient la seva formació com a mag i més tard, com amb uns companys aconsegueixen arribar a Fillory.

Personalment, la millor part és quan Grossman ens planteja el tema de què fa un mag avui en dia sense un mal o una situació adversa que combatre, una idea molt simple però que no troba una resposta tan ràpida. La resta del llibre te moments força brillants tot i que a vegades les situacions semblen una mica forçades. La part de Fillory, tot i tindre grans moments és la que més llarga se’m va fer.

I amb un final curiós em vaig quedar sense saber que a finals d’any apareixerà una seqüela anomenada The King Magician, que ja hi ha ganes de que es publiqui!