Fa uns dies buscava per internet una recepta per fer amb patates, i vaig anar a petar a un vídeo de YouTube protagonitzat per un anglès amb fort accent que, vestit amb una sudadera i un barret de llana, m’explicava com fer una amanida de patates ràpida i ben senzillament, i que feia un goig brutal. Aquest personatge era Jamie Oliver, i jo acabava de trobar un cuiner que em motivava!
Jamie Oliver era un jove de vint-i-pocs anys que treballava a un restaurant de Londres quan la BBC el va descobrir i li va proposar fer un programa a la televisió, The Naked Chef (1998-1999), convertint-se gràcies a això en un xef d’un mediatisme enorme. Lluny d’adormir-se gaudint de la fama, Jamie, va començar a fer campanya de la cuina sana amb ingredients frescos i habituals en contra de l’alimentació que s’oferia als centres educatius anglesos amb el programa Jamie’s School Dinners (2005).
Més tard ho intentaria directament amb tot el país començant per la ciutat de Rotherham a Jamie’s Ministry of Food (2008) i tornaria a provar l’experiment a Estats Units començant per Huntington a Jamie’s Food Revolution (2009).
A banda, Jamie, te un programa mundial per crear restaurants i deixar-los en mans de joves desafavorits que han estat instruïts per ell anomenat Fifteen.
Personalment, el que m’atrau de Jamie Oliver és l’entusiasme que transmet al cuinar, la facilitat i senzillesa amb que manipula els aliments, i les, a primera vista, simples receptes que proposa. Tot plegat, i el veure que els estris que fa servir no són nous de trinca si no que són els que fa servir realment ell, veure que si cau un macarró fora del plat se’l menja i punt, que fa anar les mans contínuament, que fa tastets, etc. em fan entrar ganes d’anar als fogons. No us el perdeu!
Mandrilades. 
Deixa un comentari