Dos històries per House

Feia temps que tenia la sèrie House M.D. en parada acumulant i acumulant episodis, fins que ahir vaig decidir posar-me al dia en els casos clínics del més conegut dels metges televisius. Vaig començar pel S07E11 fins arribar al S07E15 avui.
hi han hagut alguns moments memorables (sobretot en l’ultim), però vull parlar d’un que m’ha agradat especialment, anomenat Two Stories.

Aturant el temps

Per raons acadèmiques em vaig veure l’altre dia obligat amb la necessitat de fer servir cert programa estadístic que ja havia fet servir en altres ocasions, però a l’hora d’anar a instal·lar la versió que fa anys que tenia, em va començar a donar problemes perquè la llicència havia caducat i no es podia fer servir. I ara que feia?

Te vi a petar el cacas

Durant una època vam cantar aquesta cançó repetidament en viatges en cotxe junt amb Litus_7x24 i el Badi, però la veritat és que la tenia molt arraconada. I és llavors, quan menys t’ho esperes, en el lloc menys pensat torna… i per la porta gran!
Ja havíem acabat de sopar i estàvem fent les copes a la boda d’uns amics, quan em van cridar per fer un regalet als nuvis, així que quatre valents vam pujar a l’escenari i vam demanar per cantar The Final Countdown de Europe, fins aquí tot bé… no s’esperava ningú escoltar la gran versió que va fer Gigatron del tema: Te vi a petar el cacas. Per sempre quedarà gravada al meu cap!

Mentre feia la maleta

I mentre feia la maleta anava pensant en tot el que deixava fora i el que posava a dins. Mirava i mirava al seu voltant mirant de localitzar amb la mirada tot allò que necessitaria, però a cada clissada que feia l’aturava una nostàlgia que no hagués imaginat. De sobte aquella revista que no havia llegit mai li evocava el dia que la va comprar tot pensant que el seu contingut de ben segur li interessaria d’allò més.

Tangled

Ja feia temps que buscava com fos un forat per poder veure la última pel·lícula de l’estudi Disney, però entre una cosa i l’altra, no hi havia mai el moment. Avui, per fi he trobat el moment i he pogut DISFRUTAR de Tangled (Enredados, 2010) de cap a peus. Si teniu oportunitat (o “excusa” aquells que la necessiten per veure animació), no deixeu de veure-la!

Fent dissabte al PC

Com a usuari compulsiu de l’ordinador, em trobo molt i molt sovint instal·lant i desinstal·lant programes, per provar i remenar buscant aquells que s’adapten millor a les meves necessitats. Això provoca que en poc temps arribis a tenir molts programes instal·lats que no faràs servir i a llarg termini et trobis amb tots aquells que ja no fas servir.

Meu Amigo

Han estat quatre dies de riures, de crits, d’abraçades, de balls, de passis, de xocar de gots, de testimos i de todios, d’encaixades de mans, de mirades complices, d’agulletes, de mal de gola, de no-puc-més i de vinga-va, de cantar, de fer l’animal, d’anar amunt i avall per tornar a anar amunt i altre cop avall, de llum de lluna i de sol espetarrant, de converses, de cafès, de records, i, sobretot… de música, de molta música!

La Vida es un Carnaval

Sota constant pluja de confetti, ataviat amb una disfresa de morsa, escoltant els ritmes asincopats de les sessions previament enregistrades pels nostres confrares a ritme d’electroswing en ocasions i de hits de Bonney M en altres moments, endrapant i bevent com si fos l’ultim dia, i sempre, sempre, amb un riure i una ballaruca preparada per saludar als amics… visca el Carnaval!

Black Swan

Tornem a tindre convidat aquest divendres, i en aquesta ocasió, per primer cop, és una convidada! Us deixo amb la Meri i la seva ressenya de Black Swan.
I a tots aquells que teniu ganes d’escriure sobre qualsevol cosa, ja sabeu que els divendres teniu la porta oberta. Envieu-nos els escrits a mandrilades[at]gmail.com . Animeu-vos, va!

No vaig poder seguir la gala dels Òscar, i dilluns al matí, l’única cosa en que pensava en aixecar-me, era anar a veure a internet si li havien donat l’Òscar a millor actriu a la meva estimada Natalie Portman. Un Òscar cantat? Sí, però ben merescut, sense cap dubte.

Aniversari

Fa una setmana, el grup català Manel ens anunciava per tots els seus mitjans, que posaven a la nostra disposició un avanç del seu pròxim disc 10 milles per veure una bona armadura en forma de dos senzills: Aniversari i Boomerang. Ja fa poc més d’un any que els Manel van acomiadar-se per preparar el seu nou treball i les ganes de tastar-lo eren realment incontenibles.
Dir-vos que es nota una gran evolució en quant a la producció i els arranjaments, de fet, us convido a escoltar Aniversari i que gaudiu amb la seva orquestració.