Ja fa dies que quan passejo per la ciutat em trobo si o si amb el cartell que anuncia la pel·lícula Sin Compromiso (No Strings Attached, 2011) on apareix la guapíssima Natalie Portman tot cordant-se una camisa mentre somriu a un encara més somrient Aston Kutcher assegut al llit, donant-nos a entendre perfectament que han estat fent fins al moment.
I estic d’acord en que la Natalie te molta part de la culpa que em quedi embadalit davant el cartell, però també aquesta imatge que ja forma part de l’imaginari masculí, on la noia decideix portar només una camisa que t’ha agafat.
Parlant-ho amb amics i comentant l’escena, tots coincidim en que te un encís indiscutible, repeteixo: a banda de l’obvi, veure una noia que només porta una camisa que li va gran. Per què? És indiscutible que transmet intimitat, doncs porta una peça de roba que no és seva si no teva, i també perquè deixa a la vista les cames.
També, perquè dóna a entendre provisionalitat, o sigui, que de moment seguirà estant al teu voltant, que no té presa. I, com no, si només porta una camisa, no deixa de mostrar un punt d’entremaliadura.
No? Nois, parlem-ne! Noies, parleu-ne!
Mandrilades. 
Deixa un comentari