Aquest dissabte el grup Manel va presentar el seu nou treball 10 Milles per Veure una Bona Armadura al Teatre Bartrina de la meva ciutat, Reus, i puc dir que la mica de dubte que encara tenia sobre ells en directe es va esvair completament. Com segurament es va esvair de tots els que aquella nit estàvem al Teatre.
El concert va començar de manera immillorable, doncs ho va fer amb el meu tema preferit del nou disc, El Miquel i l’Olga tornen, i poc a poc van anar caient els altres temes estrella del disc com Boomerang, tot mesclant-se amb algunes cançons del seu primer disc com Pla Quinquenal o Ai, Dolors.
Amb un principi un tant silenciós per part d’ells en el que a comunicació amb el públic es refereix, de mica en mica es van anar animant a explicar les seves històries de bars, de trobades, de viatges, etc. trobant ràpidament la complicitat del públic.
Un directe ben potent amb un só molt acurat i una traducció del disc a l’escenari molt ben trobada. Òbviament, Aniversari va ser la cançó que més ganes tenia de veure adaptada per la curiositat que em despertava veure com s’ho feien per traslladar l’orquestració, peça clau, de la cançó al directe. Van resoldre donant-li èpia a base de percussió i un to més alt de veu al cantar-la. Bon resultat, però sense igualar l’original.
Van regalar els bisos esperats amb En la que el Bernat se’t troba o Deixa-la, Toni, deixa-la i van deixar així un Bartrina aixecat i entregat a aplaudir al grup que ja forma part de la història de la música en català.
Mandrilades. 
Deixa un comentari