Res

Miro i miro i res. Estiro els braços, badallo tot deixant caure el cap cap enrere i res. Xafardejo una mica pel meu lector de feeds, miro la música que està sonant, repasso les últimes piulades, però res. Ja fa uns dies, i qui diu dies diu setmanes, que res em ve al cap a l’hora d’escriure, res em sembla rellevant d’explicar, no hi ha res que em vingui de gust explicar. Res.

I per voltes i voltes que li dono, segueixo sense trobar res per escriure. Encara que podria parlar de la gent que s’arrepenja esperant que els altres li solucionin els problemes però parla en primera persona del plural a l’hora de llistar-los, que no et deixa treballar perquè t’omple el cap amb les seves preguntes repetitives i que no serveixen per res, doncs acabarà per no fer-te cas, esperar a veure que fas tu i després dir-te que facis el que has fet com si fos idea seva.

Però no em ve de gust ara de desfogar-me. Res.

Podria parlar potser de la gràcia i il·lusió que fa anar al cine amb un grupet d’amics de tota la vida, d’aquells que per molt que passi el temps, semblen clavats allà a la teva vora i encara que ara tu, ara jo, ara l’altre, es trobi a anys llum, acaba per tornar a aparèixer. Serà un retorn a les crispetes, al cinema doblat, al menjar de McDonald’s comentant els millors moments d’una pel·lícula d’acció sense més. I tot i que de seguida despertarem al dia present, de ben segur que ho farem cervesa en mà i envoltats de més bona companyia.

Però em quedaria curt i seria carrincló. Res.

També podria comentar-vos la pel·lícula A Serbian Film [Srpski Film] (Srdjan Spasojevic, 2010) que he vist fa poc. Si, si, aquesta que ha aixecat tant de revolt per les imatges on es mostrava com un home practicava sexe amb un nou-nat, que fins i tot han imputat al director del Festival de Sitges per haver-la exhibit. Segurament us comentaria que el que m’ha semblat és que era una peli molt dolenta, i que de no ser per aquella imatge, no hagués tingut cap mena de ressò. És tan pornogràfica com ho podria ser qualsevol de les seqüeles de Saw.

Però acabaria ben ràpid de parlar d’una pel·lícula que no m’ha agradat. Res.

O sigui que avui potser que no escrigui res.