14 de Febrer

No recordo haver celebrat mai el dia de Sant Valentí com a dia dels enamorats. De fet, la data només em feia gracia per la tradició que tenen les noies a Japó de regalar xocolata a mode de declaració d’amor i esperar que el 14 de Març, el White Day, el noi en qüestió li regalin xocolata blanca com a símbol d’acceptació de la declaració prèvia.
Però, d’uns anys ençà, el 14 de Febrer ha anat guanyant pes al meu calendari.

10 minuts més

No m’ho negueu, no només un cop ni dos us hi heu trobat. Sona el despertador, tant fa l’hora que sigui, tant se fa que sigui tard o aviat, el cas és que el vostre cos us demana deu minuts més, i qui diu deu diu cinc i diu vint-i-cinc, però us demana que encara allargueu una estona més el moment. Encara que només sigui per pensar amb els ulls tancats que ho esteu allargant deu minuts més.

La Batalla de las Estrellas

Fa uns dies us parlava de la recerca arqueològica que duc a terme a casa dels meus pares rescatant de l’oblit antigues cintes de vídeo per veure que hi ha enregistrat. He decidit que us aniré deixant petites píndoles d’allò que trobi per poder compartir segons quines “joies” que van sortint.

Moonlight Shadow

Estic segur que de nen la devia escoltar sonant en alguna ràdio, o en algun anunci de la televisió, o en una cinta… no ho se, però el cas és que un dia fa ja molts anys, anant a esquiar en el cotxe dels meus tiets, la cançó va sonar i la vaig reconèixer dins la meva memòria, com si l’hagués trobat després de tant buscar-la. És a partir d’aquest retrobament amb Moonlight Shadow de Mike Oldfield, que vaig esdevenir seguidor incondicional d’ell.

Al Palau amb els Amics

En bona companyia m’he dirigit aquesta nit passada cap al Palau de la Música per veure el concert de fi de gira de Els Amics de les Arts, grup català de música pop amb lletres ben familiars. El resultat ha estat una vetllada immillorable i, exceptuant l’actuació prèvia, des del primer moment fins al comiat final amb el públic, he gaudit contínuament amb l’espectacle que quatre nois que compartien un pis d’estudiants al carrer Muntaner ens han ofert.

Adaptant “El Mètode Grönholm”

Aquest diumenge em venia de gust tancar la setmana amb una pel·lícula, com feia fa molt de temps. Entre les possibilitats hi havia una que m’intrigava, així que em vaig decidir per Exam (Stuart Hazeldine, 2009). Sense saber-ho havia triat una altra pel·lícula basada en El Mètode Grönholm de Jordi Galcerán.

La Tetralogia Estrella

Ara feia dies que no posava uns vídeos, així que donada la coincidència que avui he acabat parlant força sobre aquesta sèrie de vídeos amb uns amics, aquí us deixo un recopilatori de la Tetralogia Estrella.

Ràdio i Twitter

Escolto poc la ràdio i quan ho faig és a través de podcasts. En particular, escolto RAC1 i quan estic per casa, a falta de connexió a internet per poder fer servir Spotify, últimament sintonitzo iCat fm. El fet d’escoltar-la a través dels podcasts va fer que, amb el temps, acabés descarregant només les seccions que m’interessaven, doncs el temps per escoltar-la (i quan dic escoltar-la, vull dir no fer es més, encara no domino la multitasca) de que disposo és limitat. Aquest fet va fer, que no escolti la ràdio, així que em perdo molts altres programes, en especial els aclamadíssims per part del meu cercle d’amistats La Competència i La Segona Hora.

Amics coneguts

Com ja vaig comentar, fa un temps que em vaig disposar a veure la sèrie Friends sencera i de manera correlativa, ja que quan l’emetien per la televisió la veia a vegades amb el capítol començat, quan podia, quan em deixaven, ara un de repetit, ara un de nou… és a dir, com veiem abans moltes sèries.
El cas és que avui pensava en la quantitat d’actors coneguts que s’han deixat veure!

Cintes de vídeo

Continuo endreçant pel pis de Reus i avui li ha tocat el torn a una capsa ben grossa que portava temps resistint-se perquè se que portarà feina i hores, però que he decidit que ja n’hi havia prou de fer-la esperar. Era una capsa plena de totes les cintes de vídeo que tenia a casa dels meus pares.