Angel o Demonio

23 febrer, 2011

Cal tenir-los una mica ben posats i acceptar el que vols fer a l’hora de posar-te a veure una sèrie espanyola produïda per Tele5 on et diuen que assistiràs a l’eterna lluita entre el bé i el mal, amb àngels i dimonis enfrontant-se i lluitant entre ells. Però el cas és que fa un parell de dies, i abans que s’acumulessin més capítols per si un cas, em vaig posar mans a la feina amb Ángel o Demonio.

Abans que res, confeso la meva debilitat pel gènere de “àngels i dimonis”, n’hi ha prou amb veure que una pel·lícula, llibre o sèrie tracta sobre el tema, per llençar-m’hi a consumir-la, amb un mínim grau d’exigència això si, però de vegades molt baix.
Tornant a Ángel o Demonio, he de dir que, amb només dos dels quatre capítols emesos vistos, la sèrie m’ha convençut prou com per voler seguir-la.

Ángel o Demonio ens explica la història de Valeria, una noia que es converteix en un àngel per poder corregir un fatal error. Però en convertir-se, a banda de poders que aniràn desenvolupant-se amb el temps, rep també la missió d’evitar que les ànimes de la gent es vegin corrumpudes pel mal. En el seu bandol trobarà a Natael, un àngel que s’encarregarà de guiar-la i aconsellar-la; mentre que en contra seva hi haurà un curiós grup d’àngels caiguts format per Iris, Alexia i Graziel i capitanejats per Duna, un diable centenari atrapat al cos d’una nena. Haurà de manegar-se-les amb tot això mentre intenta que el seu company de classe Damian li faci cas.

Els Angels Caiguts

Com veieu en aquest ràpid resum, la sèrie presenta tots els recursos que necessita una sèrie juvenil per tirar endavant. Afegim també unes relacions entre els personatges sobrenaturals que venen de lluny i que encara han de ser explicades i unes quantes baralles contundents entre àngels i dimonis per acabar-la d’arrodonir.

I ara toca el torn de la contra. Hem de ser conscients que això no és Hollywood, i que per tant, no hi ha pressupost per grans efectes especials, de totes maneres, en la meva opinió, la sèrie està millor com menys el fan servir. Les actuacions són regulars, però crec que els actors s’han d’acabar de creure el paper, i això només serà possible si la sèrie avança una mica més. Aquesta mania d’afegir poesia com a element gòtico-romàntic sobra bastant, no cal.

I el que si que toca la moral és la llargada dels capítols. Una hora i vint minuts per espisodi és desmesurat! Sé que és un tema de parrillatge televisiu espanyol, però en comptes de cremar tantes trames per capítol, podrien diversificar-les en episodis més curts.
En resum, que no goso recomanar-la per la seva duració, i perquè si aquest gènere fantàstico-juvenil no us atrau, no li veureu la gràcia per enlloc; però si que dic que estem davant d’un producte novedós a la producció televisiva espanyola i que, amb totes les seves limitacions, no fa girar el cap per vergonya aliena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: