Adaptant “El Mètode Grönholm”

Aquest diumenge em venia de gust tancar la setmana amb una pel·lícula, com feia fa molt de temps. Entre les possibilitats hi havia una que m’intrigava, així que em vaig decidir per Exam (Stuart Hazeldine, 2009). Sense saber-ho havia triat una altra pel·lícula basada en El Mètode Grönholm de Jordi Galcerán.

EL MÉTODO (2005)

Aquesta fou la primera adaptació cinematogràfica que vaig veure de El Mètode Grönholm. Dirigida per Marcelo Piñeyro, i amb un planter d’estrelles com a protagonistes, en aquest cas eren set aspirants a una plaça laboral que anaven passant diferents proves imposades per l’empresa contractant.
El resultat, en la meva opinió, és una pel·lícula irregular, llarga i massa entestada en transmetre missatge que en fer pel·lícula. El seu final encara em té descol·locat.

EXAM (2009)

No tant una adaptació de l’obra de teatre, si no més una història inspirada, la pel·lícula de Stuart Hazeldine ens presenta vuit candidats ben diferents entre ells que es presenten a l’última fase d’un procés de selecció on se’ls insta a, en vuitanta minuts, a respondre una pregunta que també han de trobar.
Ben allunyada dels propòsits i el missatge de l’obra original, Exam ens proposa un thriller opressiu, però els extremismes i la variabilitat dels personatges fan que no acabis d’entrar a la pel·lícula. Aquesta es va desinflant per moments fins arribar a un final surrealista.

Conlusió? L’obra de Galcerán segueix demanant una adaptació més fidel i respectant el gènere al que pertany. Totes dues pel·lícules em semblen despropòsits, però si he de salvar alguna, trio Exam, doncs només agafa la premissa per després crear.