Escolto poc la ràdio i quan ho faig és a través de podcasts. En particular, escolto RAC1 i quan estic per casa, a falta de connexió a internet per poder fer servir Spotify, últimament sintonitzo iCat fm. El fet d’escoltar-la a través dels podcasts va fer que, amb el temps, acabés descarregant només les seccions que m’interessaven, doncs el temps per escoltar-la (i quan dic escoltar-la, vull dir no fer es més, encara no domino la multitasca) de que disposo és limitat. Aquest fet va fer, que no escolti la ràdio, així que em perdo molts altres programes, en especial els aclamadíssims per part del meu cercle d’amistats La Competència i La Segona Hora.
Avui, aprofitant que estava per casa, en comptes de posar iCat mentre planxava, i ja que coincidia amb l’horari, he decidit escoltar-me’ls. No és que no els hagés escoltat mai, però sempre ho havia fet per casualitat i a trossos. Avui els he escoltat sencers tots dos programes i al cap de ben poc he arribat a una conclusió: semblen programes patrocinats per Twitter!
Ja comença a ser habitual que en programes de televisió i de ràdio apareguin adreces de Facebook, de Twitter, hashtags, amics, etc., però no se si es que avui he agafat un dia en que s’ha parlat en especial, però cada dos per tres en parlaven, que si Quim Monzó tenia Twitter, que si l’altre encara no el tenia, qui el tenia d’ells i que no el tenia, ara crearem un hashtag, ara un altre i així contínuament.
No em malentengueu, no m’ha molestat gens, però he pensat que pobre d’aquell que hagi escoltat aquests programes i no tingui o no sàpiga què és Twitter. I aquí entraríem en la conversa que sovint tenim amb l’EdBaMa sobre que a vegades ens dóna la sensació que perquè el nostre cercle proper faci servir, segueixi o conegui un tema en concret, no vol dir que estigui estès.
I aquí dono pas a debat, perquè n’hi ha. Digueu la vostra!
Mandrilades. 
3 febrer, 2011 a 9:04 pm
Avui no he escoltat la ràdio, per tant no sé d’on ve la cosa però el Monzó s’ha fet twittero fa un parell de dies i la gent s’ha revolucionat. Suposo que per això en parlaven. Em sembla molt més fort (i perillós potser?) el bombo que se li dóna a aquesta plataforma en terrenys com el conflicte egipci, la política, etc. Que un tweet de segons qui, donant la seva opinió personal o una idea o el que sigui, es converteixi directament en titular del diari de l’endemà, diu ben poc del periodisme en general, i especialment, de la seva credibilitat. Twitter? Sí, però pel que serveix. I res més.
6 febrer, 2011 a 1:35 am
Endogamia portada a l’extrem entre Rac1, Twitter dels seus personatges i presentadors, TV3 i el Diari ARA. M’agrada i m’hi sento a gust pero ho hem d’acceptar i reconeixer. No es apte per tots els publics i ho saben. El public al q es dirigeixen es especialment exigent pero freak i fidel.