El Invierno del Dibujante

Jo estava fent cua a l’espai de l’editorial Astiberri perquè Santiago García i Pepo Pérez em signessin els meus exemplars de El Vecino, quan al costat d’ells va asseure un un noi que després de saludar-los, va seure’s a la seva cadira, va treure la funda tamany VHS de la pel·lícula Holocausto Caníbal que feia servir com a estoig pels estris de dibuixar i es va disposar a començar a firmar exemplars i dibuixos als aficionats que l’esperaven. Era Paco Roca.

Soroll Blanc

Us ha donat mai la sensació que quan plou i esteu dins a casa en silenci simplement mirant i sentint com plou us envaeix una mena de pau interior? A mi si. Soc un entusiasta de la pluja i, sempre que no hi hagi el vent de per mig, anar a passejar mentre plou ho trobo d’allò més relaxant.

Poca cosa a dir…

Em sol passar en èpoques d’exàmens, paso gairebé la totalitat del dia sol amb mi mateix, dedicant-me a no distraure’m dels gargots que tinc constantment davant, em comunico poc amb la gent doncs estic en estat de semi-clausura i les estones en que no faig res d’això les miro d’aprofitar en veure qualsevol cosa, sigui una sèrie o una pel·lícula, per passar l’estona.

Episodes

Doncs ja està, per fi he pogut veure una de les sèries que més ganes tenia de veure, junt amb A Song of Ice and Fire: A Game of Thrones (i que fins mitjans d’abril res de res), de l’actual temporada 2010-11. No és altra que Episodes, amb Matt LeBlanc, a qui tots recordarem pel seu paper com a Joey a Friends o al seu propi spin-off Joey.
La premisa la vaig trobar si més no genialment trobada: els creadors d’una exitosa comèdia britànica són contractats per una productora americana per fer-ne la versió americana, tot molt bonic… en principi!

Tornada a la rutina

Ahir vaig arribar a Barcelona, que és la ciutat que avui en dia marca la meva rutina acadèmico-professional, lluny de la rauxa que m’ofereix Reus els caps de setmana i les festes de guardar. Portava uns vint dies passant les festes a Reus i clar, l’arribada al pis ha necessitat d’una actualització.

EdBaMa’s Weblog

Avui tinc l’excusa perfecta per recomanar-vos, a banda de via blogroll com ha estat sempre recomanat, el bloc que de fa ja més de dos anys porta l’amic EdBaMa, parlo del seu EdBaMa’s Weblog. I quina és l’excusa? Doncs que ha canviat el disseny del bloc de manera molt encertada i amb molt de gust.

Un any que comença

No negaré que preveig canvis per aquest any 2011 que tot just comença, canvis grans, interessants i necessaris que coincidiran i donaran sentit a la meva entrada a la tercera dècada. I és clar, Mandrilades. se’n ressentirà i els notarà.